Quan els patriarques de la Renaixença van sentir la fliblada de la nostàlgia – aquella mateixa flibada que havia colpit als romàntics alemanys – van girar els seus ulls al passat medieval de Catalunya. Hi hagué un temps que cap peix s’atreví a creuar la Mediterrània si no duia el llom escatat amb la senyera dels comptes-reis de Catalunya. Roma havia situat Tarragona en el seu recompte de províncies però cap batalla ni cap cap construcció ens destacava per sobre de la completa i complexa administració de l’Imperi; el Renaixement és un llarg esllanguiment, tot i aquella València del quatre cents; a partir del segle XVI decadència i franca derrota al XVIII. Els venerables recuperadors no tenien massa elecció. I aquí i allà s’alçaven les pedres d’un antic castell i es trobaven uns pergamins polsossos. Víctor Balaguer s’encarregava de situar-nos el Consell de Cent i les Glòries Catalanes, els regnes d’Aragó, Mallorca, València, Nàpols i Sicília, el Rosselló, Provença i Còrcega, a més de Roger de Flor i Roger de Llúria, al mapa de Barcelona i es van tornar a celebrar els Jocs Florals.
Amb aquests antecedents de la recuperació del llengua i la cultura catalanes, pas previ i necessari a qualsevol opció política nacionalista, dos savis del segle XX, un historiador i un filòleg, Ramon d’Abadal i Martí de Riquer van publicar dos clàssics indiscutibles que avui ens retornen en edició de La Magrana. Els primers comtes catalans de d’Abadal és un estudi clarament històric, rigorós i documentat sobre els moments decisius en la conformació de la nació catalana: quan Catalunya és una terra de frontera decisiva per l’imperi carolingui davant dels sarraïns i aquests primers governants catalans encara eren vassalls dels reis francs.
L’altre, com no podia ser menys venint del gran estudiós de la literatura medieval és un curiosíssim estudi sobre les armes, armadures i arnesos que usen els cavallers a la literatura catalana. Una obra tan específica i erudita com L’arnès del cavaller no tindria una sortida generalista més enllà de les facultats de filologia si no tingués tota l’amenitat que li dona Riquer, un dels més reconeguts filòlegs i estudiosos de la novel·la cavalleresca, especialment del nostre meravellós Tirant Lo Blanc, però també de l’obra de Ramon Llull, Bernat Metge o, en la literatura castellana, el Quixot de Cervantes.
És una mostra més que, amb el segell en català de La Magrana, l’editorial RBA està posant a l’abast alguns dels llibres més importants del patrimoni bibliogràfic català. I se n’esperen més.
