Catalunya és una nació. I una nació no és tan sols la història, la terra, la llengua, la cultura, una manera de ser i de veure el món… També és la voluntat de ser, la consciència de ser. Tot aquest immens patrimoni no és de transmissió gratuïta. Cal anar-lo preservant, actualitzant (enriquit amb les noves aportacions), cuidant i millorant.
Si mirem enrere, veiem que, afortunadament, en cada generació de catalans hi ha hagut homes i dones que han fet llum, han marcat camí i han esdevingut referents. Avui volem parlar de dos d’aquests grans homes: Josep M. Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925-2012) i Joan Domènech i Moner (Lloret de Mar, 1943-2023), que fa pocs dies foren homenatjats, respectivament, a l’Ateneu Barcelonès i al Teatre Municipal de Lloret amb motiu del centenari del seu naixement i de la cloenda de l’Any, ben fructífer, que se li ha dedicat.
Quants de paral·lelismes que hi hem trobat, en resseguir les seves trajectòries! Ainaud i Domènech eren persones de tracte cordial i proper, amb conviccions i valors sòlids i profunds. D’una gran generositat: mai no tenien un no quan se’ls convidava a participar en algun lloc o bé a fer-hi algun tipus de col·laboració, que sempre excel·lia.
Llurs opinions eren escoltades i respectades per tothom. Sempre posaven l’esperit de servei per damunt dels honors i els reconeixements. Un esperit de servei que, guiats pel que calia fer en cada moment, els dugué a bastir una obra —important i necessària— plenament vigent i a emprendre moltes iniciatives de caràcter divers, que donaren molts fruits.
Persones compromeses i valentes. Deien el que pensaven, amb naturalitat, sense acritud, amb una ironia fina i intel·ligent, amb la voluntat de deixar les coses clares. La seva faceta d’historiadors els portava a recuperar el passat, a situar-lo en el present per així poder tenir elements per construir el millor futur. Van apostar sempre per una catalanitat oberta i per projectar Catalunya com a país d’adhesió, una adhesió basada en la seva identitat i en la convivència entre la seva gent. Amb una mirada còmplice i fraternal vers tots els països de parla catalana.
Ainaud i Domènech eren dos homes bons i honestos que tenien aquella autoritat que t’atorga la gent de resultes d’haver-te guanyat la seva confiança i el seu afecte. Ens afegim als homenatges rebuts perquè són molt adients i perquè els atorguen, tal com es mereixen, admiració, estima i gratitud.
