Pausa llarga dels migdies dels dijous. Dues bones notícies. L’amic Nadal Suau em fa saber, a través del seu blog Nunca pasa nada, l’aparició del nou poemari de J.C. Llop, Cuando acaba setiembre (Lumen). Correré a llegir-lo. Llop és catòlic, però no és el catolicisme el seu principal valor i jo sóc també, d’alguna manera, llopià. Immediatament després m’assabento de l’aparició de la nova traducció de l’Odissea. Aspiració de país normal. Cada 50 anys, renovar les traduccions dels clàssics que ja tenim. Joan Francesc Mira. Després de la Commedia i dels Evangelis, ara ens ha renovat el llenguatge de l’Odissea després de les versions que ja disposàvem de Riba i d’Alberich, a banda de la d’Andreu Febrer del XV. El professor Mira treballa en silenci, però no para de treballar. No tinc encara aquesta nova versió del llibre, però tant és. El professor Mira és també un creador, i un creador i mantenidor de valors, sens dubte. Els valors immutables de l’Odissea: fidelitat; lleialtat; integritat i coherència amb un mateix. Telèmac fa el que fa perquè és fill del seu pare i com a tal actua en conseqüència davant la família i davant el poder. Hospitalitat: mai no hi hauria hagut comerç, diu Mira, si no s’hagués acollit el viatger amb tot el respecte. Que no importi el que fas sinó el que se suposa que hauries de fer. I l’ordre: els únics que, a l’Odissea, no viuen en societat, els únics que no tenen família ni lleis, són els cíclops. I els cíclops mengen carn humana. Hi és tot en aquest llibre. Ulisses (Odisseu) com a model. L’Odissea i la restauració de la societat quan l’ordre ha estat debolit, destruït. L’ordre com a valor necessari i inexcusable. Aventura i conducta ètica. Pietat, fidelitat, amistat. Gràcies, J. F. Mira. Gràcies per tantes i tantes hores.
