Llegeixo, incrèdul, al Directe.cat que el president d’Unió de Joves de les Comarques Gironines, en Xavi Roca, ha renunciat al seu càrrec. Segons apunta la notícia esmentada, sembla que aquesta dimissió està relacionada amb la purga dels independentistes d’Unió que està portant a terme Duran i Lleida.
Els cops que he coincidit amb en Xavi, m’he trobat amb un jove tenaç i competent. Una persona il·lusionada amb el país i capaç de fer els quilòmetres que facin falta per la causa catalana. Algú que defuig el sectarisme, obert a tothom, i de conversa agradable i engrescadora. Jo no sé quin tipus d’organització juvenil vol en Duran per al seu partit però, si jo fos el líder d’una formació política, voldria joves com en Xavi al capdavant de les meves joventuts. Tampoc sé com en Duran vol engrescar el jovent perquè militi a les seves files. Esdevenir el gos fidel a un amo gris no crec que sigui l’aspiració de ningú encara que, en un país lliurat a la mediocritat, potser ens enduríem alguna sorpresa.
En Xavi Roca, simplement, s’ha dedicat a defensar els ideals de Carrasco i Formiguera, els ideals d’Unió. En Xavi no ha posat mai límits a les llibertats de Catalunya, com tampoc els posava en Carrasco. La persona que han fet dimitir sempre estava del costat del diàleg i de l’entesa, com històricament ho havia estat Unió. Així que, essent justos amb la història, qui ha de ser purgat és en Duran i Lleida, que no té res a veure amb el que ha representat sempre Unió Democràtica de Catalunya.
