Ja fa temps que tenia ganes de deixar-ho clar i per fi ho puc fer. En Sostres es un cretí, en el sentit cristià de la paraula. Li pots perdonar tot i, de fet, vagi per davant que li ho perdonaré tot, menys l’insult als amics.
Per això faig us del terme “cretí cristià”. Cerqueu al diccionari i veureu que el sostres es un cretí, perquè cretí vol dir persona estúpida, estúpid vol dir toix i toix vol dir d’escassa intel·ligència, obtús. I es un cretí cristià perquè malgrat tot es fill de Déu malgré lui I per aquest fet ens l’estimarem encara que ell no vulgui. Això si, avui li recordaré que és un fill de Deu obtús i poc intel·ligent.
En la seva web hi trobareu un article defensant en Duran (fins aquí cap problema) i tractant al Capi I als seus amics del Matí d’imbècils. Doncs mira Sostres, aquí l’únic imbècil ets tu (sempre, sempre, imbècil en el sentit cristià, es a dir un imbècil fill de Deu a qui ens estimarem peti qui peti, “el nostre imbècil”, vaja).
La teva mania (o ex-mania, des d’ahir) al Duran, és teva i només teva. Les teves fòbies són teves i només teves. Els teus escrits, amb gintònics o sense, són teus i de ningú més. No culpis ni al Capi ni als matiners de les teves preteses abduccions. El que jo en penso d’en Duran ho sap ell. I jo sé el que pensa de mi: et sorprendries. En Duran, a les poques hores de morir la mare (d’això fa un mes) em va trucar com un amic més. Les discrepàncies polítiques, cretí, són això, discrepàncies polítiques. I tu, cretí, ni t’has dignat a dir-me res.
I quan se’t mor la mare, cretí, se’t mor la mare. I esperes que els amics et truquin. I si no ho fan, cretí, es perquè o bé no son amics, o bé sons uns cretins (…cristians, és a dir, fills de Déu a qui no ho tindrem en compte perquè són una mica obtusos). I els amics son els amics… sobretot quan se’t mor la mare. No et fiquis mai més amb els amics, Sostres, per més cretins que et semblin. Cretí.
