Que les lluites econòmiques hagin substituït les lluites armades és una bona notícia. Per això, quan Rajoy segueix els dictats de Merkel per evitar la fallida , ens sentim alleugerats, perquè el conflicte econòmic, al menys per ara, no sembla implicar cap conflicte bèl·lic.
Però dit això, i contents de que hagin evitat l’enèsim conflicte bèl·lic europeu, queda clar que el què pretén el govern espanyol es simplement fer el què li diuen per seguir tenint crèdit. Que el mal cap d’alguns , especialment banquers, grans companyies energètiques i polítics hagi deixat l’estat Espanyol en fallida, és ara un problema de tots. Les malversacions de uns pocs, han de ser pagades per tots, però per ara, no hi ha lleva, ni “somaten”.
L’esperit recaptador de Rajoy és un greu error, està fora del sentit comú i de la llei natural. Per més que l’estat tingui la tutela de l’economia de la ciutadania, no pot portar Espanya ( i de retruc a Catalunya) a la ruïna sense greus conseqüències polítiques. El sistema democràtic portat a l’extrem acaba amb el propi sistema i fa que la revolta sigui inevitable. Si el bé comú no està garantit i uns quants oprimeixen , això sempre s’ha arreglat de la mateixa manera.. Si el president del govern democràticament elegit es carrega legalment el país, ha de ser , a més de perseguit judicialment, perseguit en tots els altres àmbits. Com sempre, ningú pot demanar esforços intolerables a les economies dels ciutadans i deixar que els grans senyors de la banca i de l’energia segueixin literalment forrant-se. I això és el que està fent.
Denuncio que el camí emprès per Rajoy porta Espanya inevitablement al caos. No hi haurà cap possibilitat de fer marxa enrere quan s’esgotin els recursos de cada ciutadà i el govern segueixi exigint més. El preu d’augmentar els impostos directes e indirectes per reduir el dèficit és una aventura impossible i sense cap sentit econòmic, ja que inevitablement destrueix el consum i genera atur. Això ho està denunciant tothom, tots els agents socials: patronals, sindicats, funcionaris, oposició… El pou de la deute espanyola actual i de la deute futura és sense cap dubte insondable i si l’únic objectiu és reduir-lo, estem acabats… Seguint aquest pas ( feu els números) la diferència entre complir amb el què ens demanen (4% de dèficit i 3% de prima de risc és a dir 50.000 de dèficit i 50.000 de interessos a l’any aprox.) i no complir ( 8% de dèficit 100.000 de dèficit i 6% de prima de risc 100.000 de interessos a l’any aprox.), situa el dèficit de l’estat espanyol a finals del 2015 entre 1.200.000 milions i 1.600.000 milions…Tan se val!!! Per aquest camí, fem el que fem estem perduts
La fallida tècnica de país és un fet, i quan més se’n retardi l’ execució, més patirem les retallades absurdes que agreugen el problema, i menys possibilitats tindrà molta gent de recomençar ( i hauran de partir si volen seguir menjant, com sempre ha succeït en aquests casos)
Els deutors de l’estat ( sistema bancari) han d’encaixar la pèrdua i preparar-se per un futur on els usuaris del sistema bancari defugirem el crèdit com la pesta, ; els grans operadors energètics han de prepara-se per lluitar contra les futures estratègies dels ciutadans d’autoconsum i estalvi energètic. .. i la legalitat europea vigent ha d’actuar de garant de la fallida i permetre nous escenaris ( si senyors, la independència és possible…). Si s’ha de marxar de l’Euro, es marxa, però millor avui que demà!
I passi, el què passi, cadascú de nosaltres ha d’acceptar tornar a començar , sense por, amb la seva economia ( si, potser tocarà treballar el doble per guanyar la meitat) . Caldrà sobretot lluitar amb intel·ligència contra el bancs, els monopolis energètics i els polítics còmplices del sistema. No hi haurà sang ( esperem-ho) però si suor i llàgrimes. Benvinguts a la nova economia de subsistència!
