Teleespectadors que escriuen i envien missatges d’opinió (com si fos tan important) servint-se de les etiquetes dels programes diversos i que mostren un nivell de llengua que fa pena i també vergonya, molta vergonya. Hauríem de ser més discrets. Esclar que ahir mateix, a la propaganda del partit de futbol que han de jugar demà el Madrid i l’equip de Varsòvia que es diu Legia, a TV3 van parlar del club *polac (sic). Tot pendent avall. Generació ESO al poder. I ara hi haurà, encara, això de l’Escola Nova, Escola 21 (suposo que pel segle que som), o com vulguin dir-ne. Segurament l’intent més que seriós d’un nou procés d’analfabetització funcional i general. Educar per a una vida plena, cognitiva, social i ètica (només faltaria). Ecosistema innovador (quin llenguatge). Món d’il·lusions en què tota feina és col·lectiva, il·lusió dels il·lusos. Alumnes ‘empoderats’ (ratlla vermella immediata) i projectes i no pas assignatures. Per exemple, aquesta proposta per a 2n d’ESO (alumnes de 13 anys): “D’Alexandria a Granada. Rutes pel saber a la Mediterrània”. Impressionant. Un joc que dura sis setmanes. Perquè tota cosa ha de ser plantejada com un joc, com una distracció. Després n’hi haurà un altre de sis setmanes més. I així anar fent. Reptes, en diuen, pistes, etapes -i tot això amb poca o nul·la ajuda dels mestres o professors (als quals, per cert, caldrà canviar el nom de l’ofici: ja no farà falta que sàpiguen ni ensenyin res). Mannà que cau del cel. Objectiu de donar visibilitat històrica, sense tenir cap idea de la història, esclar, a tots els aspectes que tinguin a veure amb la ciència, la cultura, les matemàtiques, l’art i la tecnologia vinculats en aquesta ruta mediterrània (tant és que a Granada no hi hagi mar). Diu que així tot és més profund i que treballant entre iguals (fal·làcia de les més grosses) l’aprenentatge (és a dir, el joc) resulta més ric i divertit. A banda d’aportar, naturalment, un component social. I ja sé que és mala cosa voler arribar a conclusions. Però hem de ser discrets, ja ho he dit, i no voler fer volar tants de coloms. Sobretot quan encara no se sap llegir ni escriure. ‘Analfabetització’. Mot que, per cert, no és al diccionari.
