Cada 4 anys, sempre que no es convoquin de manera anticipada, la ciutadania està convidada a participar per escollir qui vol que mani a escala municipal, autonòmica, estatal i inclús europea. En algunes ocasions coincideix en un dia més d’un comicis, però, no és l’habitual.
Al llarg de la història, per sort, el nombre de persones que poden votar s’ha anat ampliant. A grans trets hi ha hagut tres grans etapes. La primera, el sufragi censatari on solament certs homes rics podien votar, va estar en vigència (més o menys restrictiu) del 1812 fins al 1868. La segona s’inicia l’any 1868 quan s’aprova una llei que permetia el sufragi universal masculí a tots els homes majors de 25 anys, tot i que no es va arribar a aprovar fins al 1877. Aquesta legislació va estar en vigència fins al 1931 (a excepció del 1923 al 1930 que va haver-hi la dictadura de Primo de Rivera), que es va disminuir l’edat de vot als 21 anys. La tercera etapa comença amb la Segona República Espanyola, l’any 1933, quan per primera vegada a la història d’Espanya, s’aprova i s’aplica el sufragi universal femení a partir dels 21 anys. Després d’una dictadura, d’una guerra civil (1936-1939) i una dictadura (1939-1975), es va tornar a reinstaurar el sufragi universal. Encara que aquesta vegada l’edat va baixar als 18 anys, gràcies al decret llei 33/1978. Ara, gairebé 50 anys de la reducció de l’edat de vot als 18 anys, el debat és un altre: l’edat de votació s’hauria d’abaixar als 16 anys?
Hi ha dos motius que justifiquen aquesta possibilitat. D’una banda, tal com està organitzada l’educació i l’edat mínima per treballar, als 16 anys acabes el darrer curs de l’etapa obligatòria d’educació i has de decidir si vols seguir estudiant, treballar o fer ambdues coses. L’argument és que si pots contribuir al sistema (treballant), també hauries de poder decidir a què es destinen els recursos públics. D’altra banda, actualment la societat espanyola està envellida i cada vegada les generacions són menys persones. Si es donés veu als que tenen entre 16 a 18 anys, com que el cens electoral seria més elevat, el focus d’interès dels partits polítics cap a polítiques juvenils seria més elevada.
La reducció de l’edat a vot als 16 anys és un tema de debat en les eleccions europees que es van celebrar fa uns dies. Austria, Bèlgica i Malta permeten des del 2007, 2023 i 2018 respectivament, que els joves de 16 anys votin en els diferents comicis de les diverses escales administratives. I, Alemanya permet que els joves de 16 votin únicament en les eleccions europees, i en el cas de Grècia també es restringeix als comicis europeus els joves tot i que aquesta edat mínima es fixa per any de naixement: aquelles persones nascudes l’any 2007 o posterior podran exercir el dret a vot.
El gran argument en contra de reduir l’edat de vot està a pensar que els joves de 16 anys no serien prou madurs per escollir. És contradictori pensar que sí que són madurs per treballar o pagar impostos, però no per votar. Sí que és veritat que aquesta por es justifica perquè els joves votarien molt influenciats pel seu entorn. I, qui no garanteix que els majors de 18 no votin influenciats pel seu context o les notícies falses?
Com a resum final es pot dir que la reducció als 16 anys, tot i els avantatges que hi ha, per ara, almenys a Espanya, no és un tema prioritari. El futur acabarà decidint si finalment s’aplica o no.
