25% de castellà a les aules, nou retrocés i nou avís de “model d’immersió lingüística en risc.” En risc no perquè s’hagi trencat el consens social ja existent dels darrers 40 anys, que existeix, sinó perquè així ho han determinat poder judicial i tribunals, de la mà, que es veuen legitimats a dictar sentències que ataquen al bellmig dels drets lingüístics del català. Altra vegada, a cop de decret i sentència que ve de la mà de Tribunals i poder judicial.
La immersió lingüística i, per tant, el bilingüisme, en risc. I no pel castellà, per cert, que és la segona llengua del món i compta amb la còmoda quota de 592 milions de parlants. El que havia estat model de referència i convivència pel país i sense ser qüestionat, tret dels de sempre, esclar. Nascut el curs 1983-1984 a 19 escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet amb població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants. Model d’èxit i mirall d’una societat rica i diversa, cultural i lingüísticament parlant.
És així com, un cop més, el català és en risc i la salut dels drets lingüístics estan, de nou, al debat públic com a interrogant. Un repte i un deure pel 2022: l’emergència lingüística ens reclama. Parlem català, fem servir la llengua, no ens avergonyim de parlar i expressar-nos en català. El Català només ens té a nosaltres. Cuidem-lo. Blindem-lo.
