Fa molt de temps que sospito que els termes en -isme impedeixen de pensar amb claredat, perquè sempre es mouen en la vaguetat i en la imprecisió sobre el que afecta la seva arrel. Entre el munt de termes en -isme que circulen sobretot en la premsa i altres mitjans de comunicació, un amb el qual s’han fet més maldats darrerament és el terme ‘victimisme’. Victimisme deriva de ‘víctima’. Víctima és en l’origen la persona o animal oferts en sacrifici a la divinitat. D’aquest significat primitiu s’aplica a altres circumstàncies. L’expressió ‘fer-se la víctima’ s’aplica a qui es queixa amb excés cercant la compassió dels altres. És un ploramiques. El DIEC2 diu de ‘victimisme’ que és una actitud; el DRAE, que és una tendència. El DIEC2 parla de l’actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima. La RAE diu que hi ha una tendència a considerar-se víctima o a fer-s’hi passar. Aquestes dues definicions autoritzades mostren molt bé el problema que habita el terme ‘victimisme’. La qüestió fonamental sobre el terme victimisme és el de saber si qui es queixa en excés és objecte o no ho és pas objecte de violència. En el primer cas hi ha potser masoquisme: li estan fent mal i això li agrada. En el segon cas, ningú no li fa mal i ell s’ho inventa.
El que és trepitjat i ensems és acusat de victimisme pot respondre amb tota justícia: “Jo seré tant victimista com vostè vulgui, però vostè enretiri el peu”. Ell està trepitjant i acusar a qui es trepitja de victimisme és un cas de molta barra. Això és el que l’Estat espanyol acostuma a fer sempre amb Catalunya. Nosaltres ens queixem perquè ells ens trepitgen.
Ens cal, doncs, inventar un terme simètric per tal d’aclarir la situació o per neutralitzar la confusió amb una confusió en sentit contrari. El botxí és qui executa sentències. Practica el ‘botxinisme’ qui gaudeix executant sentències reals o imaginàries. El ‘botixinisme’ del PP és molt peculiar: consisteix a maniobrar en mala política, per tal de poder ‘agredir’ executant sentències. Per tal de poder arribar fins aquí s’han buscat firmes contra una disposició legal aprovada per les càmeres, referendada pel poble de Catalunya, s’ha manipulat la composició i els terminis dels mandats del Tribunal Constitucional allargant-los d’una manera ben poc elegant i convertint-lo, de fet, en una tercera cambra legislativa, segons expressió de Miguel Herrero de Miñón. Ara mateix el govern del PP al Regne d’Espanya executa sentències o comenta com les executen els òrgans de l’Estat, amb un plaer morbós: ‘botxinisme’. Els del PP són uns ‘botxinistes’. Era una paraula que calia inventar.
