M’entristeix amargament el resultat del referèndum britànic del passat 23 de juny. El que és dolent per a Europa, és dolent per a Catalunya. Encara que com a independentistes aprofitarem avantatges tàctics obvis, aquell dijous romandrà un dia negre per sempre. És gravíssim que una democràcia tan venerable i antiga s’hagi abandonat a una onada de populisme xenòfob instigada per dirigents narcisistes i sobretot, ineptes.
Consultar el poble en un moment tan poc propici era del tot evitable. El Premier britànic David Cameron i l’exalcalde de Londres, Boris Johnson, s’han jugat al pòquer el futur del Regne Unit i d’Europa i han perdut. Hem perdut. L’extremista dretà Nigel Farage no podria haver rebut millor regal per part de líders ‘tories’ incapaços de mirar més enllà del seu melic.
La prova més contundent que el referèndum és un error colossal és que sembla que ni tan sols el ja exaspirant a Primer Ministre Boris Johnson volia sortir de debò de la UE. Com si per a impulsors claus del ‘leave’ (marxar) hagués estat un exercici per eliminar rivals polítics i afeblir la Unió Europea, i que s’han passat de frenada. La Unió Europea només podia perdre-hi, fos el resultat que fos. Bravo.
Per si fos poc, Farage l’havia guanyat abans de celebrar-se, a l’obtenir una plataforma d’or per a les tòxiques idees de l’UKIP, United Kingdom Independence Party. El racisme ha rebut carta de naturalesa.
El debat públic girà entorn de la immigració i de la sobirania perduda. La pèssima campanya del ‘remain’ (romandre) fracassà estrepitosament en l’intent de portar la conversa a la substància dels avantatges de la Unió: s’imposaren les mentides i els sentiments viscerals de frustració contra l’establishment. Poc o res a veure amb la pertinença a la UE.
Molts ingenus pensaren que votant ‘leave’, marxarien els estrangers. Només haurien d’haver mirat a Suïssa, en cas que sabessin situar-la sobre el mapa. Sense ser ni membre de l’Espai Econòmic Europeu ha d’acceptar immigrants comunitaris a canvi de participar al Mercat Únic.
Angela Merkel ho ha recordat als britànics: les quatre llibertats de circulació de mercaderies, serveis, persones i capital són un lot, res d’escollir a la carta el que us abelleix.
Alexis Tsipras, el ‘premier’d’una Grècia que no és cap exemple de governança, ha avergonyit un humiliat David Cameron al Parlament Europeu en retreure-li no tenir cap pla pel brèxit. Cameron obrí la possibilitat de treure el país de la UE sense preveure un full de ruta si s’aprovava. I el del ‘leave’, tampoc no ho van planificar.
Els líders han de procurar pel progrés del país que administren, és una obvietat. El ‘timing’ és clau en política, i aquest referèndum era perfectament prescindible -almenys en aquest moment en que la UE pateix múltiples i profundes crisis. Ja ni entro a valorar David Cameron des de la perspectiva europea, un complet desastre. Però àdhuc per al seu país, Cameron ha estat el contrari d’un líder: l’ha sumit en el caos polític, el farà retrocedir dècades, li causarà empobriment i a sobre, el desmembrament. Ni tan sols Londres vol seguir sota la pobra governança de l’Estat i reclama un estatut autònom per poder donar visats a immigrants i així seguir prosperant!
La gestió de riscos dicta que s’han de prevenir amb especial cura els esdeveniments de conseqüències més severes, encara que siguin poc probables. És imperdonable que Cameron corregués el risc a infligir conseqüències molt greus al Regne Unit, a Europa i fins i tot al món, malgrat que pensés, equivocadament, que la probabilitat del brèxit era assumible.
La Unió Europea tirarà endavant, sens dubte, malgrat que trobarem a faltar un soci complidor, contribuïdor net i amb una mentalitat de lliure mercat massa escassa al continent. Serem tots més pobres, però potser la desgràcia britànica servirà de vacuna contra vel·leïtats populistes antieuropees a d’altres Estats membres.
Pel que fa a la independència de Catalunya, ja ens està reivindicant el pragmatisme europeu que sempre invocàrem. Restarem ben enganxats a la roda d’Escòcia. Mentrestant, Mariano Rajoy està fent un ridícul continental. Aquest home és un heroi indepe.
