Durant aquests darrers mesos estem vivint un canvi de rumb econòmic que pot acabar desencallant els set anys de crisi econòmica a Europa. El preu del petroli a 50$/barril i la caiguda de l’euro fins a 1,10 $ és simplement un somni. A vegades em pessigo per estar segur que no em despertaré i tornaré a tenir el petroli a 100 i l’euro a 1,30.
La caiguda del preu del petroli és deguda a factors geostratègics que haureu de llegir en un lloc especialitzat. Però jo diria que per fi els americans s’han pres seriosament la guerra del petroli i han decidit apostar per arruïnar les economies dels països tirans que controlaven malèvolament el mercat energètic ( Venezuela, Mèxic, l’orient mitjà, i Rússia…) gràcies a una nova tecnologia d’extracció (fracking) i a l’enormitat de les reserves en territori americà. La realitat és que si es consolida una temporada el preu a aquests nivells, els europeus disposarem de més diners per fer altres coses que pagar la benzina, la calefacció i la llum… I de retruc les nostres indústries seran més competitives i podran tornar a crear llocs de treball
La devaluació de l’euro, té l’efecte conegut d’encarir les exportacions i afavorir les importacions fora de la zona euro. Això novament ajuda a la indústria europea i ens permetrà crear de nou llocs de treball.
Sense aquests dos grans esdeveniments, devaluació i caiguda de preu del petroli, no es pot generar la riquesa que necessiten els endeutadíssims estats europeus per tornar el seu deute.
Només tinc una gran pregunta: qui ha decidit finalment fer les dues coses? Jo tinc la sospita que són els americans. I tinc només la por que, de nou, pessigant-me, em desperti i no sigui veritat. No crido AL·LELUIA per por… Creieu-me, si estem un parell d’anys amb aquests valors, ara sí que podrem tornar a generar activitat!! Visca el setè de cavalleria!!
