La Coronació i la Patum són dues coses que no necessàriament han d’anar juntes. Fa pocs dies que l’alcaldessa de Berga Montse Venturós (de la CUP) deia: “Ens hem de plantejar si convé fer una Patum pel centenari de la Coronació de la Mare de Déu”. Per la Coronació de l’any 1916 va haver-hi Patum extraordinària. El programa de mà de la Coronació destaca que el dia 2 de setembre hi ha Patum amb “8 típics diables plens de coets”, cosa que ha canviat, ja que ara en surten moltíssims, cent o més. A les nou de la nit el cor la Unió Berguedana va fer una serenata a la infanta cantant-li “Gloria a España” i “Els néts dels Almogàvers”. Després a la casa del diputat Manuel Farguell de Magarola de la plaça de Sant Pere, on va residir “la Xata” mentre era a Berga, es va fer un concert a càrrec del cèlebre tenor Francesc Viñas.
L’any 1941, pel 25è aniversari, el Diario de Barcelona de 4 de setembre sota el titular de “Fe y Patria” deia ” La ciudad y comarca de Berga honran con brillantes festejos a su excelsa Patrona, destacando los actos celebrados ayer, a los que asistieron el Gobernador Civil y Jefe Provincial del Movimiento, el Obispo de la diócesis, otras autoridades y jerarquías y un importante gentío”. Mossèn Armengou va escriure “el 2 de setembre, dimarts, el Tabal de la Patum amb els gegants i l’orquestra recorregueren els carrers de la Ciutat com en la vigília de Corpus”. Al vespre feia entrada la Mare de Déu per l’antic portal de Sallagosa –l’actual plaça de les Fonts- fins a ser traslladada a la parròquia de Sant Pere. El programa d’actes fou molt ple el 3 de setembre, el dia de l’aniversari. El bisbe de Solsona Valentí Comelles va celebrar un pontifical a l’església parroquial -on hi havia la imatge– a les quatre de la tarda van traslladar la Mare de Déu al balcó de l’Ajuntament i es va fer l’acte de consagració de Berga i comarca a Queralt, després es va cantar “l’Himne de la Coronació”. A les vuit del vespre va haver-hi Patum. La imatge va ser retornada al seu santuari el dia 8 de setembre a les set del matí. Cada dia que la imatge va ser a Berga a les set de matí se celebrava missa de comunió i a les vuit del vespre, funció, llevat del darrer dia per ser diumenge que la funció es va fer a les sis. També va haver-hi la representació de La Troballa de la Verge de Queralt, sardanes, una cursa ciclista i futbol. Cal destacar el programa del mà d’aquest aniversari fet pel berguedà Josep Maria de Martín, usaria en aquest programa l’oreneta com a símbol de Queralt.
Pel cinquantenari, el dia 31 d’agost 1966, al migdia els dos Tabals de Berga, el de la Patum i dels Elois, amb els gegants i la bandera del Gremi dels Elois, la cobla orquestra la Principal del Berguedà recorregueren la ciutat. Els Gegants Nous no van poder fer el recorregut amb normalitat moltes de les garlandes del barri vell no els deixaven passar drets. A les vuit del vespre al passeig de la Pau es va donar la benvinguda a la imatge. Cada dia hi havia celebracions litúrgiques a la parròquia de Sant Pere, com que havia canviat la normativa eclesiàstica en el Concili Vaticà II, es feien les misses vespertines. El 3 de setembre, pel cinquantenari, va haver-hi una concelebració de trenta-tres capellans berguedans, al vespre: castell de focs al passeig de la Pau i un concurs de cors de Clavé. L’acte central de l’aniversari es va el diumenge 4 de setembre, a les cinc de la tarda al balcó de l’Ajuntament. El cardenal de Tarragona Benjamín Arriba y Castro el va presidir, el batlle de Berga, va fer l’oferiment i consagració de Berga i comarca a Queralt. Sorprèn que tots els parlaments del balcó municipal es fessin encara en castellà. Llevat de la invitació a cridar “Visca la Mare de Déu de Queralt!”. Tot Berga vessava d’alegria i festa, potser era per tants anys passats sense que el poble no pogués tenir accés directe a organitzar lliurament res al carrer ni a fer celebracions populars sense cap mena de control polític, tot va ser un èxit. Va haver-hi un concurs de teatre català organitzat per la Farsa, els cors Clavé, moltes sardanes… i evidentment la Patum a les 9 del vespre del dia 4 de setembre. El 8 de setembre, el dia de la Gala, la Mare de Déu era portada en processó al santuari. A la tarda es va fer una tanda de Patum infantil a la plaça del santuari.
L’any 1991 fou 75è. aniversari. De nou tot Berga es va tornar a engalanar. El bisbe de Solsona, Antoni Deig, va presidir pràcticament tots els actes de l’aniversari, acompanyat per el capellà custodi mossèn Ballarín, el rector de Berga Xavier Claramunt i el batlle de Berga Jaume Farguell. Una dels fets més espectaculars, va ser la inauguració de la il·luminació del santuari de Queralt. La cova de Santa Helena, Sant Pere de Madrona i el castell de sant Ferran, des de llavors a la nit les muntanyes berguedanes semblen una altra cosa. El 31 d’agost la Mare de Déu tornava a Berga, amb una rebuda oficial que es va fer a la Plaça de la Creu amb emotives paraules de mossèn Ballarín adreçades al poble davant la imatge “aquí la teniu!”. El diumenge 1 de setembre es va celebrar l’ordenació sacerdotal de l’actual vicari del bisbat solsoní mossèn Joan Casals a la parròquia de Berga. El dimarts 3 de setembre, durant la celebració de l’aniversari, va haver-hi ofici a la parròquia presidit pel bisbe de Solsona, al migdia Patum de lluïment, a la tarda concert de l’Escolania de Montserrat a l’església de Sant Pere, i al vespre Patum. El dia 7 va ser el dia de la canalla, amb una tanda de Patum infantil de lluïment a la plaça de Sant Pere. A la fi, el dia 8 la imatge tornava a Queralt on es va fer com vint-i-cinc anys abans la Patum infantil a la plaça del santuari.
Ara falta poc, molt poc pel centenari, i de ben segur Berga tornarà a celebrar l’aniversari com Déu mana. Ara l’important és fer una bona commemoració del centenari de la Coronació de la Mare de Déu no si hi haurà o no Patum extraordinària, els temps estan canviant.
