L’evolució dels pensaments econòmics i els descobriments acadèmics al respecte crec que són un dels elements que més sovint és passat per alt quan es parla del progrés humà que ens permet viure unes millors condicions de vida. Quan ens referim a progrés tecnològic, també parlem del descobriment de mètodes o tècniques que ens permeten solucionar problemàtiques i proporcionen certes millores. L’economia, i en especial la macroeconomia, es diferencia d’altres aspectes del progrés en el fet que no es poden fer experiments, sinó que el progrés es basa en l’aplicació de la teoria, en forma d’un procés de prova i error. És a causa d’aquest procés, com també dels interessos de certs grups, que s’han donat algunes de les crisis econòmiques més perjudicials.
Si ens remuntem al final del segle XIX i principis del XX, abans de l’obtenció dels coneixements actuals, podem observar un conjunt de països amb divises pròpies que utilitzaven el valor de l’or com a estàndard, permetent l’intercanvi de la moneda per or. Això donava certa estabilitat. No obstant això, amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, aquesta pràctica va desaparèixer. Això va provocar la devaluació de moltes divises amb l’objectiu de millorar les exportacions en la Gran Depressió l’any 1929. No va ser fins a la creació del sistema Bretton Woods en mans de Keynes i White després de la Segona Guerra Mundial, que es van estabilitzar les divises per permetre el comerç internacional utilitzant el dòlar que en aquell moment estava raspallat per or. Això va acabar quan el dòlar va abandonar l’adhesió de la moneda amb or per necessitats pròpies. Després d’això les devaluacions de divises, aquest cop per pagar deutes als Estats Units per part d’Amèrica Llatina, van tornar. Avui en dia s’ha entès la importància d’una divisa estable pel comerç internacional i els subseqüents beneficis econòmics que aquest porta. És per això que l’euro existeix, i que el valor de la resta de divises s’ha estabilitzat amb l’objectiu de permetre el comerç. Aquest és un clar exemple d’un procés d’aprenentatge que ens ha ajudat a impulsar una economia interconnectada a escala global.
El mateix es pot aplicar en relació amb la inflació i els cicles del mercat, els quals hem après a gestionar molt millor al llarg dels anys, o el sector financer, que després de la crisi del 2008 hem conegut els perills que pot suposar pel mercat si es liberalitza. Ha sigut gràcies a tots els errors i a tots els intents que ara podem saber què és bo i no és bo per l’economia, i això ens permet un capitalisme molt més funcional en alguns casos. Crec que l’exemple més gran d’aquest aprenentatge és la Unió Europea, ja que la seva pròpia creació, juntament amb la d’altres organitzacions de naturalesa similar, és ideada amb l’objectiu d’homogeneïtzar certs aspectes que han de ser homogeneïtzats per no només potenciar l’economia capitalista, sinó també per disminuir els seus efectes adversos.
