Ursula von der Leyen comença el seu discurs recalcant la situació actual a nivell internacional i com les línies de batalla per un nou ordre mundial s’estan formant. Proclama que Europa ha de lluitar pel seu lloc en un món on la resta dels grans poders són ambivalents o hostils cap a Europa, on hi ha moltes ambicions imperials i on les dependències són explotades com debilitats. Parla d’una nova Europa independent i autosuficient, capaç de defensar-se i sustentar-se pels seus propis mitjans sense deixar d’estar oberts a vells i nous aliats. A continuació qüestiona la unitat d’Europa, el sentit d’urgència, la voluntat política i l’habilitat política que es requereix per ser pragmàtics i comprometre certes idees pel bé de la unitat.
Seguidament, continua tocant temes més específics com el de Palestina i Israel o Ucraïna i Rússia, i sorprenentment prenent una posició moderadament contrària a les accions d’Israel. En relació a canvis futurs pel que fa a les regulacions europees puntua la necessitat de donar facilitats als negocis amb menys burocràcia, i normes més senzilles. Aquest, crec jo, és una de les principals problemàtiques i barreres d’entrada al mercat: el cost inicial degut a la complexitat de les moltes regulacions en cada sector. També parla, com és ja costum, de la necessitat d’assegurar que les empreses europees i el talent europeu es quedi a Europa, com també d’altres tòpics del seu discurs com la importància del desenvolupament tecnològic i la sostenibilitat i polítiques verdes.
Un altre punt a destacar és el de la independència energètica. Von der Leyen explica la seva importància i la necessitat d’una energia constant, assequible, i que no depengui de fonts externes. A continuació parla de la gravetat del problema de l’habitatge i és una crisi social que està afectant a la totalitat dels sectors, dient que aquest any es presentarà un pla d’habitatge assequible a nivell europeu però basat en les realitats locals. També es dirigeix al sector agrícola, tema clau per l’extrema dreta, i explica que estan treballant per simplificar els requisits i la burocràcia, com també per assegurar-se que la competència internacional sigui lleial i que compleixi els mateixos estàndards. Això o lligar amb els Estats Units, i com tot i el comerç estar en un pitjor estat degut als aranzels dels Estats Units, Europa ha aconseguit un acord positiu que els posa en un avantatge en relació amb els seus competidors pel que fa a les exportacions als Estats Units. Quan alguns membres del Parlament Europeu comencen a cridar i a interrompre, parla de la importància dels mitjans de comunicació independents per assegurar democràcies justes i informació verídica. També parlar de les xarxes socials, la seva accessibilitat als infants, les potencials problemàtiques que això pot suposar i les futures regulacions que es volen aplicar per prevenir l’ús inadequat i perjudicial per a les futures generacions. Pel que fa a la immigració adopta un to més estricte que en el passat. Els incendis també són emmarcats com una urgència climàtica a la qual és imperatiu posar atenció i recursos.
Crec que la manera en què enfoca el futur pròxim de la Unió Europea és adequat, posant èmfasi en la urgència i en la necessitat d’establir una Europa competent pel que fa a la defensa i l’autosuficiència interna. És un discurs moderat i centrista, però no neutral, cosa positiva, ja que li dona significat més enllà de ser un intent per moderar les reaccions de totes les parts. Pren posicions clares respecte als conflictes bèl·lics, emmarca els problemes que els diferents sectors de la població perceben de manera encertada, i és capaç de transmetre la importància de deixar l’orgull enrere quan l’estabilitat econòmica de milions està en joc pel que fa a la guerra comercial amb els Estats Units. Ursula von der Leyen com a líder pren una imatge sensata, sense les estridències que es poden trobar en altres líders, tot i que encara es poden trobar certes notes passionals entre les seves paraules. És evident, observant les seves propostes en conjunt i les posicions que pren, que està buscant un consens de majoria entre els grups europeus situats a l’esquerra del PPE, clarament distanciant-se dels grups d’extrema dreta.
