Francesc Maria Capdevila va néixer el 1922 en una família de reconegudes inquietuds intel·lectuals. N’era el fill gran. El seu pare era Josep Maria Capdevila, director, primer, de La Paraula Cristiana i, després, cofundador i director d’El Matí, periòdic del qual intentem seguir-ne l’estela a dia d’avui, des de la xarxa, i capitanejats per un altre Capdevila. Francesc Maria de seguida es veié empès per les preocupacions de l’ambient familiar i se sentí atret per les lletres. Arribada l’adolescència es va interessar per la poesia, però també per la novel·la. I vivia amb la cabòria d’esdevenir, algun dia, un nom reconegut dins l’univers literari català.
L’arribada de la guerra, però, va truncar les seves aspiracions. A l’edat de quinze anys se li va diagnosticar una tuberculosi pulmonar, possiblement ajudada per les condicions de penúria en les que es vivia durant el conflicte. Aquest fet s’ajuntà amb l’obligació de l’exili del seu pare a Colòmbia, en un primer moment a Popayán, on pogué exercir de professor de literatura i filosofia a la universitat.
Malgrat les adversitats, Francesc Maria no es rendia i buscava consell sobre els seus primers passos en l’art de les lletres. Així entrà en contacte amb Mn. Pere Ribot, de qui vaig parlar en el meu anterior article, a qui li enviava poemes per a rebre’n l’aprovació. “Potser li semblarà una mica ridícul el que ara li diré, però la meva ambició fóra fer-me un lloc a les cent millors poesies”, li deia en una de les seves missives. Alhora, però, es mostrava amoïnat per la separació entre ell i el seu pare, accentuada per la dificultat en establir comunicació. El seu pare, mentrestant, es traslladà de Popayán a Cali amb la voluntat d’establir-se en un lloc amb un clima més idoni per a la malaltia pulmonar del seu fill. Tenia la intenció de poder emportar-se la família al seu costat.
Però la malaltia de Francesc Maria empitjorà i ingressà a un centre hospitalari, on estigué acompanyat de Mn. Pere Ribot, Josep Maria de Sagarra i de Maurici Serrahima. Aquests foren els seus darrers dies i el 20 de gener del 1944 morí sense poder veure el seu somni literari acomplert ni haver pogut reunir-se amb el seu pare. “La tuberculosi ha destruït aquest noi magnífic, intel·ligent, esplèndid – tenia un èxit enorme- i literàriament dotadíssim”, escrigué Maurici Serrahima al seu dietari aquell mateix dia. I és aleshores quan el mateix Serrahima es va proposar fer publicar “alguna de les coses que ha deixat escrites; així, almenys, en quedarà un rastre”. Fou ell qui aconseguí que la novel·la de Francesc Maria titulada Allò que la història d’Abbot Farm no explica veiés la llum el 1951 publicada per l’editorial Aymà. Ell mateix la prologà. També prologà un petit llibre de poesies del jove Francesc Maria.
