El cavaller portava l’espasa penjant d’un costat de la sella de muntar. Venia d’un país molt llunyà per lluitar amb un terrible drac que atemoria tots els pobles d’aquella contrada.
Va arribar al castell del Rei i li va demanar soldats per protegir els pagesos.
El Rei li va dir que no tenia soldats, que aquell drac dolentíssim se’ls havia cruspit a tots.
El cavaller li va demanar una corda al Rei, la més llarga que hi hagués al regne.
El pobre Rei li va dir que havien gastat tota la corda quan van voler lligar el drac per llençar-lo al mar.
Llavors, el cavaller li va dir al Rei que si no hi havia ni soldats ni corda necessitaria l’ajuda dels vilatans.
El bon Rei es va tapar la cara amb les mans i movent el cap de banda a banda li va respondre que la gent del poble tenia tanta por que no s’atrevia ni a sortir de casa.
Llavors, el cavaller es va quedar molt pensatiu per que no se li acudia cap idea.
La Princesa, que era la filla més petita del rei, va dir:
– Cavaller, i si jo parlés amb la gent?
El cavaller va pensar que podria ser una bona idea. Llavors va dir:
– Princesa, parla amb la gent dels pobles. Digues a tothom que demà a la nit vinguin al prat que hi ha al davant del castell del Rei. Que portin les cassoles de la cuina i els cullerots de la sopa. Que tothom vingui amb ganes de gresca que farem una gran festa.
El Rei i la Princesa es van mirar i van pensar que el cavaller s’havia tornat boig, no obstant, la Princesa va avisar tothom, i homes i dones, nens i nenes, gats i gossos hi van anar al prat aquella nit.
El cavaller havia preparat una gran foguera per rostir carn. Entre tots van penjar banderetes i estendards de tots colors. Van encendre fanalets i torxes. La gent del poble no entenia què volia fer el cavaller i encara tenien una mica de por.
Quan la Lluna va començar a lluir al cel de la nit va començar la festa. De primer ningú no s’atrevia a cantar gaire fort, però al cap d’una estona ja tothom estava cantant i ballant mentre que a la foguera es rostia una bona quantitat de carn per sopar.
No gaire lluny d’allà, dins d’una cova molt profunda de les muntanyes, el drac es va despertar amb el soroll de la festa. Què era aquell soroll? Quina era aquella flaira? Hummmmm! Quina oloreta a carn rostida, va pensar el drac.
Tot d’una, va obrir les seves ales, va agafar empenta i tot remenant la cuassa verda va sortir de la cova i va començar a volar cap el prat.
Quan la gent el va veure venir es va espantar molt, però el cavaller els va demanar calma.
El drac dolent va aterrar al costat de la foguera, va mirar la gent, va mirar la carn rostida i va pensar que primer es menjaria la carn i deixaria la gent per postres.
Tothom estava en silenci i amb molta por s’agafaven de les mans.
Quan el drac es va acabar la carn rostida va començar a mirar la gent per triar qui tingués la carn més tendreta. Llavors, quan estava a punt d’agafar la Princesa per menjar-se-la, el cavaller va fer un senyal a la gent i tots van treure les cassoles i els cullerots i van començar a picar i picar i picar, i feien tant de soroll que el drac es va espantar i va començar a córrer d’aquí cap allà, a dreta i esquerra, sense saber a on anar.
Com que havia menjat tant i tant la panxota li pesava molt i no podia aixecar el vol per escapar-se. Va començar a donar voltes mirant a tothom mentre les cassoles sonaven i sonaven. I quantes més voltes donava el drac més fort picava la gent.
Tantes i tantes voltes va donar que es va marejar com una sopa i va caure a terra fet un embolic d’ales, cua i coll.
Llavors, el cavaller va treure la seva espasa i va tallar les dents al drac. Li va dir que marxés d’aquell país i que no tornés mai més. Li va dir que si tornava el convertiria en hamburgueses.
El drac, molt espantat, caminant a saltirons perquè no podia volar, va marxar cap a la seva cova. I com que ja no tenia dents mai més va poder menjar carn. Es va avorrir de ser dolent i des de llavors només va menjar verduretes i fruites i es va dedicar a fer torxes per les cases de la gent d’aquell país amb el foc del seu nas.
El cavaller es va quedar al país i es va casar amb la Princesa. El Rei va viure molts anys i el seu poble va ser feliç i va viure sense por del drac per sempre més.
