Algun dia convindria avaluar en tota la seva dimensió el mal que està fent a ICV la seva cúpula. La falta d’audàcia, valentia i altura de mires dels seus dirigents enfront d’un procés com l’actual, convertirà a la formació en un partit absolutament intranscendent a Catalunya. La tragèdia és que un partit cridat a ser un important actor polític dins del procés català, acabarà essent engolit per altres formacions. I tot per una falta de coratge i una miopia social enormes.
L’independentisme ha resultat ser el major selector de talent polític de la història de Catalunya i Romeva és només un exemple més. La seva sortida d’ICV evidencia una desintegració i falta de consistència molt perilloses a portes d’unes eleccions que no poden ser concebudes d’una altra forma que com la primera volta del 27S. Que l’actiu més valorat d’ICV surti just ara diu moltes coses del moment que viu el partit, i cap de bona.
Fins i tot un partit d’un perfil tan baix com a EUIA està donant passos cap a unes opcions sobiranistes cada vegada més arrelades en una societat que ja està farta d’eufemismes, ambigüitats i falta de determinació. El que no acompassi el seu pas al de la societat, serà durament castigat en les urnes. I tot sembla indicar que ICV ho serà.
Han d’entendre que avui la lluita de classes és més important que mai a Catalunya i que no hi ha major lluita que la d’emancipar-se d’un estat espanyol liderat per uns neoliberals sense escrúpols. Han d’atrevir-se a sortir de la seva zona de confort, han d’adoptar major radicalisme, han de trencar amb aquesta imatge càndida i poc consistent dels seus líders, o inevitablement seran oblidats per l’electorat sobiranista d’esquerres. Si aconsegueixen articular missatges de denúncia de la lluita de classes, no centrant-se únicament en les polítiques sinó en els perpetradors d´aquestes polítiques, aconseguiran tornar als orígens i ser importants. Si no, seguiran emmalaltint. El dolor actual exigeix un radicalisme que encara no apareix ni en les seves pràctiques, ni en el seu missatge, ni en els seus líders. I això només es fa donan suport al major procés d’apoderament ciutadà que hi ha hagut en la història de Catalunya: la independència.
Desgraciadament, esperaran a tenir davant un desastrós resultat electoral per fer-ho. I, desgraciadament, serà massa tard.
