Encara colpida per la brutal violació a la nena de setze anys a Igualada, fa uns dies també amb un altra notícia similar. La brutal violació d’una dona a Lleida.
Se’ns acaben les paraules per aquests tràgics successos i la tristor ens inunda el cor. Com és possible aquesta degeneració en l’ésser humà? Quins principis s’activen en el cervell o en la conducta perquè un o uns individus es vegin amb el dret d’assetjar salvatgement?
Com si es tractés de les ja conegudes fases d’un dol, amb aquests fets tan lamentables experimento gairebé el mateix.
Consternació i ràbia, dolor, incredulitat pel mateix fet i finalment cerca de patrons o raonaments que intentin albirar que es pot desencadenar en la ment d’un individu per cometre accions tan execrables.
És evident que ser dona en aquest món és factor de risc. La llibertat individual és amenaçada constantment amb agressions, assetjaments, violacions, manipulacions laborals i tot tipus de violències masclistes en la vida quotidiana.
Més de la meitat de víctimes de delictes contra la llibertat sexual són menors i el 85% de les víctimes dones.
En aquesta societat malalta algun engranatge manca perquè la maquinària global rutlli amb destresa, o dit d’un altra manera, en aquest món avançat i tecnològic, globalitzat i aparentment civilitzat s’enfosqueix rere els més baixos i primitius instints.
Diferències essencials entre el bé i el mal, sexualitats distorsionades, total manca d’empatia vers el patiment aliè, reafirmació en frustracions emocionals d’infantesa, etc.
Com a dona i sobretot com a ésser humà em sento agredida i menyspreada.
El dret a ser lliure no és una condició més. És el més gran de tots els drets que existeixen. Més enllà d’una consigna feminista o de gènere.
La lluita pel reconeixement en aquest món com a ésser humà, per una integritat global respectuosa i que ningú de cap manera ha de traspassar. Els menyspreus sexistes, el control sota la vida de la dona, el concepte de possessió com objecte mercantilista al que manipular es converteix en abús de poder, agressió i violència.
Una educació respectuosa on els infants no cataloguin per gènere ni condició ideològica, on els joves rebin una orientació sobre la seva pròpia sexualitat de forma natural i tolerant vers els altres i esdevinguin adults lliures i amb maduresa emocional per contemplar el món com és… divers i ric en pensament i en obra.
Potser les influències socials que ens envolten no ajuden gaire. Fets com els esdevinguts aquesta setmana són malauradament massa freqüents.
Una reflexió per un punt d’inflexió en aquest important moment de cruesa masclista. Mentrestant la lluita continua.
No rendir-se forma part del joc. Un joc en el qual cada dia és una nova oportunitat per invitar als nostres nens i joves a entendre que estimar no és agredir, estimar no és controlar ni assetjar.
El dret a ser lliure és també una obligació personal i sagrada, el dret a intentar ser feliç per damunt de tot.
