La ciutat catalana de Sardenya, també va patir el feixisme com a totes les nacions d’Itàlia. El Llibre de Marcel A. Farinelli, serveix per conèixer molts dels grans i petits detalls del feixisme italià. Cal visitar l’Alguer, tot bon català ho ha de fer un cop a la vida – com a mínim – val la pena, sorprèn, és un retrobament amb el nostre passat, la parla algueresa és una meravella, malgrat que alguns – suposats lingüistes – volen uniformar-la amb la del Principat (cosa que seria un greu error) l’alguerès és una de les varietats del català … i que duri.
Aquest llibre de Farinelli, més que la història de l’Alguer sota la dictadura feixista serveix per conèixer la realitat algueresa de la primera meitat del segle XX. El llibre de l’amic Marcel, és més aviat un intent de fer una història algueresa del segle XX, que si no la fa ell molt probable que no la faci ningú. Hi ha molt catalans que tendeixen massa sovint, a idealitzar les coses, a fer o tenir una actitud “imperialista de via estreta” això, no és bo. L’Alguer ha de ser allò que els algueresos vulguin, mai es pot donar des d’algun despatx de Barcelona directrius ni imposar doctrines, l’Alguer ha de ser el que el seu poble vol que sigui.
El llibre El Feixisme a l’Alguer, editat per Angle Editorial, dóna informació, de forma desacomplexada, a qui fou feixista, se li diu i s’explica també com tots els funcionaris algueresos si no volien perdre la feina van haver d’espuntar-se al partit del Mussolini. Per entendre el feixisme algueres s’ha de llegir a Farinelli i/o visitar Fertilia , la colonia edificada per Mussolini al municipi de l’Alguer, davant del mar, es la tipica construcció feixista decadent, hi ha tots els elements de l’arquitectura feixista… no ho explico més el llibre s’ha de llegir i Fertilia s’ha de visitar. Ara una cosa són els edificis i l’altre molt diferent és la gent que va anar-hi a viure, eh!.
