Reivindicar la igualtat en el Dia de la Dona és gairebé una obligació. Malgrat els espectaculars avenços durant el darrer segle i sobretot dècades, hem de reclamar la fi de la nostra mil·lenària discriminació.
El feminisme, com qualsevol moviment de masses, és tremendament divers. Com més se cenyeixi a la seva motivació essencial, la millora de la condició femenina, més força tindrà. En certa manera em recorda l’independentisme. Quan els indepes ens enredem en polítiques desconnectades el nostre tema, com el control de lloguers, o si l’esquerra és moralment millor que la dreta, malament. Ens barallem i perdem força.
El feminisme arriba molt dividit al 8 de març. Hi ha fortíssimes polèmiques amb la Llei del Només Sí és Sí, i amb la Llei Trans, totes dues projectes estrella de la ministra espanyola d’Igualtat, Irene Montero. La primera llei ha provocat la sortida prematura al carrer de dotzenes de delinqüents sexuals, guanyant-se la fama de “nyap jurídic”. La segona té l’oposició frontal dels qui consideren -considerem- que retalla drets a les nascudes dones. Ja és incompetència que una iniciativa legislativa tan necessària, destinada a “normalitzar” el fet trans, tot millorant la seguretat física i jurídica i la vida diària de persones que tant pateixen, ho faci a costa d’empitjorar la situació per a la majoria de fèmines.
La Sra. Montero ha estat greument i inacceptable insultada per haver estat la parella de l’exlíder de Podemos, Pablo Iglesias. Cosa que no treu que les lleis de Montero presentin una qualitat més que discutible i el seu currículum fos molt i molt prim en el moment en què inicià una meteòrica ascenció política. Ves per on, tal fulgurant progressió coincidí amb la seva relació sentimental amb l’home alfa del partit morat. Que Iglesias promogués la seva joveníssima i inexperta companya a ministra en el govern que ell vicepresidia no ajuda ni la causa feminista ni el prestigi de les institucions. Molt bananer. Ep, que a Catalunya també hi ha casos de senyores en càrrecs importants el mèrit polític de les quals és ser la dona o germana d’algú. Curiosament, son les que es proclamen més feministes.
Un varó no passarà mai por perquè entri al seu vestuari algú amb característiques femenines però que “se sent” home. La nova llei preveu draconianes multes de fins a 150.000 Euros als gimnasos que refusin entrada al vestuari femení a qualsevol que s’autoidentifiqui com a dona. El problema central de la Llei Trans és que el gènere és autodeterminat. Qualsevol pot anar al registre civil i en 3 mesos canviar de sexe a voluntat. No cal cap tractament mèdic.
Un pres mai no temerà ser violat ni agredit per algú amb genitals femenins. Als Estats Units hi ha dones que rebutgen compartir cel·la amb individus de complexió forta i corpulenta, amb penis, i que les intimiden. S’acumulen els casos de violacions amb penetració i fins i tot embarassos a presons femenines a càrrec d’autodenominades dones trans. Gairebé la meitat (46%) dels presos nascuts homes i que s’identifiquen com a dones trans, tenen condemnes per delictes sexuals! Si només l’1% de l’actual població en presons masculines als EUA aconseguís el trasllat a una presó de dones, la proporció de nascuts mascles hi assoliria el 15% del total.
Preparem-nos per a la batussa política que arribarà a casa nostra quan sovintegin les agressions sexuals amb penis a vestuaris, lavabos, cases d’acollida i altres espais suposadament reservats a les dones. Per a aquestes futures víctimes, tanmateix, qualsevol rectificació arribarà tard.
En el món de l’esport, veiem amb estupefacció com antics “tiarros”, ara amb nom de dona, s’enduen medalles i baten rècords femenins. Amb el DNI a la mà, ningú no els podrà aturar.
Finalment, hi ha la delicadíssima qüestió de les criatures. La Llei Trans permet el canvi de gènere a partir dels 14 anys, fins i tot 12 amb autorització judicial. Ja hi ha precedents de colpidors drames íntims de joves que volen revertir la decisió de ser trans presa quan eren adolescents. Ara reclamen responsabilitats als qui els sotmeteren a tractaments sense rectificació possible. No s’haurien d’aplicar teràpies irreversibles de canvi de sexe a cap menor.
Que tingueu molt bon Dia Internacional de la Dona. La lluita continua.
