Fa temps que el contenc, es d’aquesta mena de joves pencaries que no ha parat de treballar mai. De sòlida formació acadèmica universitària, berguedà de socarrell, innovador i de paladar molt fi. Amb el seu bon amic Jordi Boixader va crear una empresa de productes informàtics, la seva producció més emblemàtica fou Sons de Patum però una de les seves virtuts, a parer meu és clar, és que ha intentat revolucionar els hàbits de consum de begudes alcohòliques a Berga, posant primer la qualitat per sobre la quantitat. A la plaça de Maragall de la capital del Berguedà va obrir una cocteleria, la Granja , que ha esdevingut un lloc de peregrinació per berguedans i forasters. Anys més tard a la capital del Bages n’ha obert una altre, el Glaç, que funciona molt bé i esperem que no pari.
Soc d’aquella generació que fa anys que ja hem deixat de consumir gintònics, no és que n’hagués fet un estrall. Vaig passar del Larios i Giró, al Bombay (en bona part per influencia dels bons amics Ramon Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó Els del programa de Catalunya Ràdio “El Lloro el Moro, el Mico i el Senyor de Puerto Rico”), però ara un no sap que prendre, si en vol fer-ne un, n’hi ha tants que es necessita l’assessorament d’un expert com l’amic Jordi Millàn que està al corrent de les darreres novetats en cocteleria de tot el món. A la meva edat només puc fer-ne un parell de cops a l’any, però valga’m Déu! ell sempre l’encerta el meu gintònic.
Berga, ha evolucionat en les begudes, s’ha passat del vi ranci i dolç que es prenia per Patum, després a una beguda dolsa i d’afectes mortals el seu abús la Barreja(això és de moda de fa poquets anys), ara potser substituïda per les birres de cervesa. Per Patum abans compartíem un porró, recordo que valia 25 pessetes el porró de barreja i 25 més de dipòsit que et tronaven, quan tornaves el porronet. Ara tot canvia, l’edat i els temps no passen en va, és llei de vida, però si m’he de fer un gintònic sempre aniré a cal Jordi Millàn a Berga o Manresa. Però ara podem estar tranquils ha tret una llibre fantàstic el “MANUAL DEL GIN-TONIC PERFECTO” aquí imparteix doctrina i ho pot fer sobre el consum de la beguda de qualitat, on anar-hi, com triar les marques… en fi una mica de tot. Per tant, pels amics del gintònic poden dir que tenim a Jordi Millàn tot l’any i a la nostra disposició. Ara sempre s’ha de beure amb seny, eh. Sinó malament rai!.
