El mes de juny hi va haver les eleccions al Parlament Europeu, amb uns resultats que varen frenar la possibilitat que l’extrema dreta tingués un protagonisme de govern, tot i que no es va aturar l’increment de vots i d’eurodiputats. Es va poder seguir fent la majoria entre els eurodiputats del grup popular europeu, el socialista i els liberals que, amb menys nombre que en altres legislatures, sumen més del 50% de la cambra..
Dels acords del Parlament europeu, i amb el beneplàcit dels estats membres, es va consensuar que Ursula Von der Leyen continuarà com a presidenta de la Comissió Europea, i que s’aposta pel socialista portuguès Antonio Costa per ser el president del Consell Europeu, i per la liberal de Letònia Kaja Kallas per ser l’Alt Representant en Política Exterior, pels propers cinc anys.
Pel que fa la composició del la Comissió Europea, finalment s’han nomenat un comissari per l’estat membre, essent l’espanyola Teresa Rivera vicepresidenta de la Comissió Europea amb poder sobre tot al referent de sostenibilitat ambiental i canvi climàtic. Com a novetat destacar la creació d’un departament de Defensa, inexistent fins ara, que recau en el lituà Andrius Kubilius que ja ha manifestat que potenciarà la defensa europea, amb eurobons si fa falta. És evident que aquesta nova Comissió Europea està escorada més a la dreta que l’anterior, pel pes que els partits de dreta i extrema dreta tenen els estats membres i també en el Parlament Europeu. Veurem si tots consoliden el nomenament, perquè abans de ser comissaris de ple dret han d’obtenir el vist i plau del Parlament Europeu, després d’una compareixença on se’ls avalua la idoneïtat pel càrrec que han sigut proposats.
I pel que fa al Consell Europeu, format pels caps d’estat i de governs dels estats membres, és evident que actualment té un biaix cap a la dreta, amb les excepcions alemanya i espanyola, on es mantenen governs de coalició d’esquerres. Tot plegat, encara que sota el mandat d’Antonio Costa, serà difícil consensuar polítiques progressistes. I sabem que sobre la taula hi ha l’aposta per la re industrialització de la UE, amb la finalitat de ser autosuficients en els productes de primera necessitat, tan tecnològics com de salut i benestar. I, com ja he exposat, una aposta ferma per la defesa, per ser també autònoms i no dependre, com passa actualment, del suport dels EUA, qüestionat clarament, o de la OTAN.
Veurem si s’acaba de confirmar el col·legi de comissaris, un cop passat el control del Parlament Europeu, i quines seran les prioritats de la Comissió per aquests cinc anys, algunes ja detallades, però que n’hi pot haver alguna més, un cop fets públics els informes Letta i Draghi que destaquen les mancances de la UE i les polítiques que s’haurien de fer perquè la UE sigui un actor important al món i útil a la ciutadania europea.
