És ben certa la dita que no tenim el ple control de la nostra vida. Sense anar més lluny, la setmana passada havíem de volar de Madeira a Oporto per anar a buscar el cotxe, que el teníem aparcat al costat de l’aeroport d’Oporto. I ja teníem previst que vingués la policia portuguesa i l’assegurança per emportar-se el cotxe a un taller mecànic, ja que mentre estàvem a Madeira ens van notificar que ens havien trencat una de les finestres del cotxe.
Doncs no va ser possible ser a l’hora prevista a recollir el cotxe. No vam poder volar en el vol de les 9.05 del matí perquè hi havia overbooking. Les companyies aèries acostumen a vendre més bitllets que els seients que tenen, i ens vam quedar fora.
I com que no sortia cap més avió a Oporto fins al vespre, vam agafar un avió amb destinació Lisboa. El destí sempre m’acaba portant a Lisboa. Un pla ben diferent al que teníem previst. Diuen que les coses no passen per casualitat. Què ens vol dir el destí?
És ben certa la dita que “el hombre propone y Dios dispone”. No podrem recollir el cotxe fins dilluns, ja que dissabte i diumenge els tallers mecànics estan tancats. Dilluns agafarem un autobús de Lisboa a Oporto, per recollir el cotxe.
No hi ha res que no tingui solució, però a vegades les coses no surten com les tenies previstes…. Però a la vida l’important no és el que et passa, sinó la manera com t’ho prens i com t’espaviles i esbrines què n’has pogut aprendre d’això. Tot passa per alguna cosa.
En aquest cas, aquest canvi de plans no ens ha suposat un gran trasbals, ja que hem pogut anul·lar, sense cost, la propera estada, a Galícia.
Simplement hi ha hagut un canvi imprevist i sobrevingut, fora del nostre control, dels plans. És a dir, en lloc de seguir la nostra ruta des d’Oporto cap a Galícia i cap al nord d’Espanya, haurem de romandre a Portugal uns dies més fins que ens arreglin el cotxe.
Per què ha passat això? No ho sé…. Potser perquè convertim les petites adversitats que ens presenta la vida en experiències enriquidores que ens facin més forts, ens sustentin, ens nodreixin i no ens facin defallir. Si no és així, no hi veig cap altre explicació.
El temps ens dirà si aquest canvi de plans, de destinació serà perquè se’ns presenti alguna oportunitat de feina, o d’alguna altra mena. Sigui com sigui, me n’adono que si bé volem ser els directors de la nostra vida, hi ha situacions que no les podem controlar.
Per molt que ens empenyem amb un tema, si no ha de ser, no és. I quan un aconteixement ha de fluir, tot són facilitats per aconseguir-ho.
Com diu el Lluís Galobart, un gran constel·lador, “si no es para ti, ni que te pongas. Si es para ti, ni que te quites”. Això vol dir que quan una cosa ha de ser per tu, ningú te la prendrà, i si no ha de ser per tu, per molts esforços que facis, no serà teva. Deixem fluir la vida… A vegades no sabem perquè passen les coses. A vegades penso que ens passen per saber qui està amb nosaltres a les verdes i a les madures, ja que quan expliques al alguns “amics”, entre cometes, que t’han trencat les finestres del cotxe i que no has pogut anar a la teva destinació per overbooking i ni tant sols et contesten el missatge, te n’adones que no són amics. És ben cert, que tot passa per alguna cosa. El Jefe sabrà perquè fa les coses.
