El Brexit comença a ser un tema enfadós per a Europa. La tercera negativa del Parlament Britànic a votar favorable a la sortida del Regne Unit d’Europa amb previ acord amb Brussel·les fa que Theresa May es vegi obligada a demanar una altra pròrroga a la capital belga.
I és que el tema Brexit ha arribat a un punt al qual ni favorables ni detractors de la sortida de les illes del continent europeu esperaven arribar.
S’ha arribat a un punt de bloqueig per part de la cambra britànica que ni tan sols May, posant a disposició el seu càrrec de primera ministra si es votava favorablement al Brexit, ha aconseguit desencallar i el Brexit ha esdevingut el tema estrella dels últims anys a Londres i a tot el país.
Recordem que en un referèndum, l’opció de marxar d’Europa va guanyar amb un ajustat 51,9% davant un 48,1% en contra. En un principi, els motius de la sortida eren a nivell general de la societat britànica. Després del referèndum es va veure que no va ser així. La gran majoria de votants a favor del Brexit van de 40-45 anys cap amunt. La gent “jove”, en canvi, hi va votar en contra.
Això denota la diferència generacional de les illes: clarament les visions del futur de la Regne Unit estan contraposades en unes franges d’edat ben clares.
Cert és que la vida a les illes és molt diferent a la resta d’Europa. Sembla en tot un univers paral·lel al nostre. Malgrat això, l’esperit europeu d’un dels pilars del continent és bàsic i característic i es vol seguir mantenint.
Queda clar que després de demanar una altra pròrroga a Brussel·les, May es veu en l’obligació de modificar l’acord perquè la cambra britànica tiri endavant la sortida. O no, ja que molts sectors de Westminster demanen de tornar a repetir el referèndum amb l’argument de l’impossibilitat que el Brexit tingui una majoria parlamentària.
Faci el que faci Theresa May, queda clar que la primera ministra britànica haurà de fer un pas al costat després del xou que el Regne Unit està fent davant tot el món.
Opino que, a part que la primera ministra britànica ha de plegar de totes totes, crec sincerament que s’ha de tornar a consultar a la societat britànica si veritablement vol sortir o no de la Unió Europea, veient la divisió de la societat i Westminster.
Ho demanen el poble britànic, el Parlament i, alhora, la comunitat Europea, que veu la sortida del Regne Unit com un dèficit econòmic, cultural i social.
Sigui com sigui, això serà llarg i possiblement tornem a veure com es crida a les urnes la població britànica. Votar mai serà delicte i segur que la política britànica és molt més competent a l’hora de posar les urnes que no pas l’Estat espanyol.
