Fa molts anys, quan vaig començar a dedicar-me a les emergències, teníem molt clar els períodes i les estacions de l’any on calia emprendre mesures de previsió i informació a la població davant les incidències degudes a les situacions meteorològiques severes que es podrien produir, així parlàvem de neu i glaçades a l’hivern, pluges fortes a la tardor, calorades a l’estiu,…. però d’ençà que estem immersos en el canvi climàtic, tot això ha anat canviant molt. Cada cop són més habituals les fortes ventades, o les pedregades com les de l’agost passat, o les sequeres persistents o les altes temperatures de l’hivern o els incendis forestals on no era habitual. Vaja, que el canvi climàtic ja és aquí i anem tard.
Anem tard perquè recordem que ja l’any 2007, un tal M. Rajoy frivolitzava la situació parlant del seu cosí, i clar, l’argumentari «del primo» era tan contundent que no calia preocupar-se. Aquell mateix any, a Catalunya ja iniciàvem un període de sequera important i es va veure la importància de les dessalinitzadores i que calia fer una inversió en aquest sentit, però com sempre, després de períodes de sequera ve la pluja i algunes eleccions pel mig, i sobretot degut al trist model de gestió pública que estem acostumats a viure, la previsió i la planificació a llarg termini sembla que no és rendible electoralment, i per això no s’ha fet, alguns li deien la política del peix al cove.
Està clar que les polítiques de l’aigua, les del transport o les de l’habitatge entre altres, s’han de fer pensant en uns resultats òptims per d’aquí a 10 anys mínim, que representen dos mandats i mig en el millor dels casos, i per això algunes polítiques i partits polítics només han fet la gestió del dia a dia sense una projecció de futur, el que vulgarment se’n diu «Puntada de peu endavant als grans problemes de futur!». I no vull oblidar el del transport per ferrocarril, que encara alguns tenen la barra de dir-nos que només es parla del mal funcionament de la Renfe perquè estem en campanya, doncs no! Es parla del que fa 10 anys que s’està exigint a l’estat espanyol, i és la imperiosa necessitat que d’una vegada per totes facin les inversions en millores i manteniments o el traspàs de competències. Hi ha moltíssimes incidències diàries des de fa anys, però també hem tingut accidents molt greus per aquesta manca d’inversions que desitjo que no es repeteixin.
La ciutadania som conscients que es tracta de models de gestió i inversions que ho començarà un govern i molt probablement ho acabarà un altre, però que cal fer-ho ja!, i respecte a la sequera el mateix, ho començarà el govern actual, però no serà efectiu fins d’aquí a una dècada, i ja prou de prendre’ns el pèl, que hi ha senyors de partits polítics que han governat molts anys sense fer res i ara que són a l’oposició fan veure que acaben d’aterrar al planeta terra.
I tornant a les emergències, ja fa un any vaig escriure un article publicat al Matí Digital, titulat «La sequera, els incendis forestals i el canvi necessari de paradigma» on explicava la resolució de l’ONU que instava als països a fer canvis respecte a la gestió dels incendis forestals, i concretava que caldria destinar dos terços de les partides econòmiques per incendis forestals a la planificació, la prevenció i la recuperació, i un terç per a la intervenció o resposta, i ves per on que avui més que mai ens adonem que per extingir incendis forestals fa falta un bé preuat que a hores d’ara no tenim garantit, que és l’aigua, i, en canvi, les mesures preventives i de recuperació, que són més efectives en tots els sentits, sembla que «el més calent és a l’aigüera», per tant, haurem d’esperar un estiu ben remullat per evitar grans ensurts.
