Un amic em fa les següents reflexions:
1.- Partits que descarta:
a) PSC i PP per la seva dependència de forces no catalanes.
b) IC-Verds: pel seu fonamentalisme, intransigència, paralisi del país i dependència parlamentària del PSC.
c) ERC: Per la seva absoluta manca de credibilitat nacional.
2.- Partits que li agraden:
a) CiU, com a alternativa solvent de govern, amb un programa definit, garanties de continuïtat i cohesió interna parlamentaria. Aquest és un actiu. En canvi, no li agrada la indefinició sobre els objectius nacionals, derivada d’un pur càlcul electoral. Voldria més claretat en els objectius i sobre tot en com i quan afrontar-los.
b) Altres ofertes independentistes, per la seva claretat en els objectius a assolir: la independència, concretant els passos a seguir. No li agrada en canvi, la fragmentació d’aquest vot, amb diferents candidatures amb excés de personalismes que en dificulten la unitat. Tampoc li agrada la indefinició de programa i la llibertat de vot dels diputats heterogenis escollits. Si els partits polítics tenen virtuts i defectes, sembla que alguns d’aquests nous moviments es caracteritzin, de moment, més pels defectes (misèries en la confecció de llistes) que per les virtuts. Es felicita perquè al menys la gent de El Matí ni es presenta ni vol anar a cap llista i encara complicar més tot aquest desgavell.
3.- Dubtes que té:
a) CiU podríem dir que ofereix amb claredat redreçar el país des del govern i anar avançant cap a la independència, o no, amb la filosofia de Machado “se hace camino al andar”. El meu amic té dubtes de que la independència, més enllà dels desitjos formals, sigui realment un objectiu a perseguir amb determinació pel nucli dur de la formació en la mesura que obliga a remoure i desinstal·lar molts i poderosos interessos (Duran n’és contrari; i la votació a la mesa del Parlament contraria a la iniciativa legislativa popular per les consultes independentistes, amb un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries també contrari, subratlla ell, per unanimitat, insinua una voluntat d’evitar la propera legislatura tenir milers de signatures sobre la taula que forcin aquest procés). A més, escoltar que es proposi el concert econòmic, quan t’acaben de tombar l’estatut, el deixa absolutament descolocat.
b) Les altres ofertes independentistes ofereixen una declaració unilateral immediata d’independència, amb un referèndum després. Però no pretenen oferir cap programa de govern. La màxima de Machado aquí es traslladada a l’acció de govern: “se hace camino al andar”. Amb indefinició de polítiques i divisió del vot dels seus eventuals diputats. Diuen però que no són neutrals i que no permetran un nou tripartit.
4.- Conclusió:
El meu amic no té clar encara que votarà però em diu:
a) Si les ofertes independentistes no van unides, amb un lideratge clar i garanties de continuïtat més enllà de l’endemà de la constitució del Parlament, desorientaran el seu electorat potencial. I faran el ridícul electoral. I si entren al Parlament i volen ser alternativa independentista solvent front un govern de CiU amb suports de PSC o PP, han de ser capaços d’oferir continuïtat; cosa difícil quan no es posen d’acord ni abans de començar.
b) Si CiU governa i no és realment capaç de fer d’una banda el “govern dels millors” que diuen (ni alguns noms ni l’ordre d’alguns candidats a les llistes aprovades li semblem un bon auguri) i de l’altra de plantar cara a l’Estat i impulsar decididament, amb fets (referèndum, etc) el camí de la independència, vol dir que d’aquí 4 anys haurà exhaurit i amortitzat el seu discurs i pot passar a ser la tercera força parlamentària. Perquè la Generalitat que es trobarà ara no té res a veure amb la que va deixar, i això no s’aixeca ni en quatre dies ni en quatre anys.
El meu amic conclou que l’estan portant a una disjuntiva entre votar “govern” o “estat”, quan ell vol les dues coses i no té clar que hi hagi cap oferta capaç d’oferir-les conjuntament. Per això acabarà votant no la millor opció, que em diu que no hi és, sinó la menys dolenta.
Que creieu que li he de dir al meu amic? Penseu-hi aquest estiu.
