No vam estar de sort el dia -ja fa molt de temps, massa temps- que el senyor Duran i Lleida va assumir la presidència del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya. ¿Té amics el senyor Duran? Amics de l’ànima, vull dir, amics dels autèntics i no pas dels de conveniències potser massa vegades inconfessables. No el conec pas personalment, però la seva imatge pública i la seva trajectòria em fa pensar que el seu interès mai no ha anat més enllà de la seva pròpia persona i de la recerca del seu propi benefici. Cap bri de generositat ni de res que s’hi assembli, no desprèn. Tret dels acòlits, és clar, i dels que li fan la gara-gara perquè deuen ser deutors de càrrecs i d’ascensos a la jerarquia del petit partit o de qualsevol altra mena de favors potser de caire més privat. No em sembla que el senyor Duran hi sigui per estar al servei de res que no sigui ell mateix. Passaport diplomàtic, i tot, té, em sembla. Amb tot el que això significa. És difícil que una persona així pugui tenir amics dels de veritat. I encara ningú ni enlloc no s’ha fet prou ressò de la seva injuriosa declaració de no fa gaires dies en el sentit que no podria pas viure amb un sou de professor. ¿Què podria ensenyar, d’altra banda, el senyor Duran? ¿Quina matèria, quina assignatura? Cos de rei del senyor Duran i Lleida. ¿Quina ha estat, després de tant de temps, la seva aportació al país? ¿Quina lliçó es pot aprendre de la seva tan llarga trajectòria? ¿Què en dirà, la història, si és que n’arriba a dir res? Ara el volen fer servir per “enfonsar” el President Mas. I ell, el moderat senyor Duran, encara és l’hora que se li hagi sentit dir res en contra d’aquestes veus horroroses i atrompetades. ¿Qui representa en realitat aquesta Unió que el senyor Duran representa? ¿I quins interessos tret dels estrictament personals? Perquè, d’Unió, n’hi ha una altra, és clar que n’hi ha una altra. Hi ha la que ell ha mirat sempre de silenciar. I la sensació que sempre m’ha fet el senyor Duran és, per damunt de qualsevol altra, la de presumit compulsiu. ¿A qui o què és fidel el senyor Duran sinó al seu propi melic?
