Enceto l’article recordant el telefilm “Inocentes” de Daniel Caparroso, que s’ha projectat, fa poc a TV 5. Pel·lícula que intenta descriure i denunciar el món de les màfies de la prostitució. Ara no s’entén que en poc temps de diferència la policia persegueixi i acabi amb les xarxes del negoci de la prostitució, i al mateix temps el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya permeti la reobertura d’un conegut bordell de La Jonquera, a on van a parar les pobres estrangeres enganyades per aquestes màfies amb l’esquer d’un magnífic i ben remunerat treball al país. Aquest és un dels tants aspectes que el tema de la prostitució ofereix: un món obscur i complex que aporta “diner fàcil” en un “mercat de noves esclaves”; suposa “pèrdues de llibertat i de dignitat” per a la dona, potencia la “sexualitat desordenada o desequilibrada”, fa perillar “la salut” personal i pública, i fins i tot la “vida” de molts dels implicats…i sobre el qual cadascú va dient la seva amb opinions diverses, essent per a molts una qüestió de difícil solució…
Vagi pel davant el que vaig afirmar en un anterior article sobre Raval, i així s’entendrà millor tot el que segueix. Ressaltava llavors aquella afirmació evangèlica que “les dones de mala vida us precediran en el regne del cel !”. S’adreçava als fariseus d’aquell temps, però també al·ludeix als hipòcrites o panxacontents de totes les èpoques.
Hem de partir de la justa defensa de la dignitat de la dona-persona, sigui qui sigui, o sigui com sigui. La prostitució – i en això una majoria hi estarà d’acord – és contrària a la dignitat de la dona que es prostitueix ja que es veu reduïda a la condició objecte de plaer sexual a canvi de diners. Però el qui paga també perd la seva dignitat, tenint ell bastant més culpa que el qui cobra (tant en la prostitució femenina com en la masculina, exercida aquesta per aquells que clàssicament anomenàvem “gigolós”).
Però com a xacra social afecta sobretot les dones i nenes adolescents – joves i infants – en una escalada de degradat comerç. I encara pitjor quan ja es cau en la pederàstia. És un autèntic flagell inhumà que, tal vegada, fets com les condicions de misèria i injustes pressions poden atenuar la seva gravetat en els casos dels explotats, sobretot si tenim en compte aquelles situacions en què es troben algunes dones que hi arriben inculpablement per sobreviure, sense acceptar-ho lliurement. Així funcionen moltes xarxes de prostitució ( enganys, coaccions, vendes il·legals de criatures, raptes…)
Molts hi veuen un “mal menor” que s’hauria d’ordenar legalment per tal de reduir altres mals morals o socials que comporten, i tothom sap que no es “poden posar portes al camp”. Cada dia els diaris parlen bastant: prostitució organitzada, “macroclubs”, multes milionàries als negociants, etc. i també de molts altres assumptes que hi estan relacionats, ja sigui directament o indirectament. En la majoria dels casos la dona hi té un clar “protagonisme”, perdent-hi ella – s’ha dit mil vegades – la seva dignitat primària i originària. Però qui en té la culpa? Si ens ho plantegem adequadament i amb ganes d’arribar a la veritat, en treure’m potser algunes conclusions que, en un primer moment, no les veiem pel fet de prendre’ns el tema un xic a la lleugera.
Ens hem de convèncer que en el fenomen de la prostitució hi té molta més culpa l’home que no pas la dona, com deia abans. Qui són els més actius en aquest submón que lleva a la dona la seva dignitat com a persona i qui en treu més profit?: els usuaris habituals, els “masclistes purs i durs”, que tenen en les seves mans la dona “objecte”, els malalts o addictes sexuals, els “moralment viciats” amb tota mena de desordres afectius, els “vergonyosos” o “curiosos” sexuals, els amics de l’ “escapada” fàcil, com si tot fos un mer joc d’acabament de festa. Tots, des del seu egoisme, hi tenen interessos creats; tots hi posen de la seva part la pròpia sexualitat desordenada: aquesta n’és sempre la causa més directa. S’hi afegeixen els extorsionadors, els quals en viuen guanyant diner fàcil – incloc aquí també les “madames-empresàries de coneguts prostíbuls -, aprofitant-se d’estats de pobresa sobrevinguda o d’ignorància. Són homes i dones que en treuen tot el suc i el bruc de situacions familiars injustes: la misèria que s’origina per un trencament familiar, per abandons i maltractaments familiars, en què l’home – el baró – en té una culpa molt greu, sense disculpar les dones quan n’és el cas. Moltes de les dones prostituïdes – només cal conèixer casos concrets dels fets succeïts pels voltants dels carrers del Raval, les Rambles, carrers sant Ramon, Robadors, Joaquim Costa, l’entorn del Paral·lel i de la Ronda de Sant Antoni – en poden donar testimoni del que afirmo.
La prostitució deshonra més qui la practica que no pas qui la pateix: cada dia ens arriben notícies de màfies organitzades que atrauen dones de tot arreu: pobres mares de família que no tenen el necessari per sobreviure o estrangeres que busquen feina. Quants falsos esquers o enganys es fan servir amb aquesta finalitat! Aquestes dones, desprotegides, sotmeses a greus xantatges no saben, després, com sortir-se’n. Persones, doncs, esclavitzades, que pateixen tota mena d’abusos i acaben essent víctimes de malalties inguaribles o, fins i tot, exposades al perill de morts violentes o d’acabar en una vellesa desgraciada i miserable.
Llegia, fa pocs mesos, que molts d’aquells que “tan utilitzen l’insult de ‘fill de puta’, obliden que aquest fill també tingué un pare”. I els pares dels fills de p….no surten, com se sap, per generació espontània. Són precisament aquests desconeguts “pares biològics” els vertaders culpables de la injusta situació de tantes dones prostituïdes, que essencialment no perden mai – sigui quina sigui la seva situació – de tenir tots els drets que els pertoquen com a éssers humans. Torno a recordar: “Moltes prostitutes ens precediran en el regne del Cel”.
Però cal saber què passa tant a casa nostra com en altres llocs. Caldrà dir algunes coses més clarament en els fòrums més adequats? De tot això en saben molt – i bé – organitzacions i voluntariats com ”El lloc de la dona”, el ”Projecte Sicar, i altres que es dediquen a buscar treballs dignes i remunerats per a ex-prostitutes, clarament conformes a la dignitat femenina.
Continuarà…
