Ara que ja he atret la seva atenció amb un títol tan radical i trencador, posant en pràctica l’estil de diari sensacionalista o de cadena televisiva privada espanyola, em disposo a expressar tot el contrari. Ja fa un cert temps que és moda dir que el Nadal és una celebració frívola i basada en el consumisme. De fet, ja fa tant temps que s’ha acabat convertit en un tòpic, d’aquests que fan tanta ràbia, perquè aquell que el repeteix es pensa que està aportant quelcom profund i poc convencional i no fa més que treure un tema més suat que el mitjó d’en Messi després d’un partit de Champions.
Hi ha una certa obstinació per desprestigiar aquesta festa tan nostrada -si algú té algun dubte sobre si aquesta festa és nostra que llegeixi la Nadala que publica la Fundació Lluís Carulla enguany: Església, cultura i país- Suposo que, en bona part, és per això, perquè és una festa nostrada. I és que hi ha una tendència a desprestigiar allò propi mentre s’abraça sense reserves tot allò forà. El Valentine’s Day, és deu vegades millor que el nostre Sant Jordi, per més que un ós de peluix rosa sigui totalment xavacà i s’accentuï encara més aquesta xavacaneria posant-lo al costat de la tradició del llibre i la rosa. És d’una evidència flagrant. Qui no ho vegi és un provincià.
Que el Nadal és una festa consumista és tan relatiu com el que hom estigui disposat a gastar-s’hi. Si el Nadal és un avorriment perquè has de reunir-te amb una família amb la qual no t’hi fas, no és problema del Nadal sinó de les males relacions amb la família. En definitiva, el que fa el Nadal és posar en evidència els problemes que hom té, però això només és perquè n’esperem felicitat i alegria. Justament per això, els qui blasmen el Nadal no fan més que refermar-ne el seu cantó més positiu i expressen la seva decepció per no recollir-ne allò que seria desitjable en aquestes festes tan especials.
Encara que tampoc cal que burxem amb tanta profunditat en el tema, de vegades tot és molt més simple. Com ja hem esmentat, hi ha el factor moda, el factor de quedar com un radical, que es porta molt. A alguns aquesta voluntat trencadora els fa recitar el títol d’aquest article en veu alta. Però quan arriben aquests dies queden embadalits amb els llums dels carrers i amb els fantàstics aparadors, esperen amb candeletes els regals de la família i frueixen d’allò més els canelons de la iaia. Com tothom.
