“El Noi de Bagà” és un dels contes de Ramon Vinyes que més m’agrada. N’he vist edicions fetes en ciclostil, durant els difícils anys de la postguerra, per la revista dels refugiats berguedans a França o en una increïble i acuradíssima edició feta a Mèxic D.F. per haver guanyat uns Jocs Florals. Ara de tant en tant l’editor berguedà Jaume Huch el reedita, però si no fos per ell la memòria del ‘Sabio Catalán’ de Garcia Márquez estaria més que oblidada. El Premi Nobel colombià el cita a les seves memòries i al llibre “Cien años de soledad”.
Berga és una ciutat curiosa que fou vila reial i tot, però que sovint oblida els seus fills més importants. Per homenatjar Vinyes he vist fer de tot: àpats de forquilla i ganivet o fins i tot còctels. Però de l’edició de les seves obres res de res. El bo del cas és que els familiars de Ramon Vinyes, amb molt bon criteri, van donar-ho tot a la ciutat que el va veure néixer i créixer… però ja se sap, a Berga res de res.
Envejo a ciutats com Blanes que ha fet l’edició completa de Ruyra, l’Empordà ha reeditat tot Fages de Climent o Olot en Vayreda. Aquestes poblacions estimen i tenen cura dels seus literats. A Berga encara hi ha qui gosa fardar de Vinyes quan, si es vol acudir a consultar les seves obres – llevat dels contes que edita Jaume Huch –, sempre s’ha de comprar a les llibreries de vell.
Colòmbia ha editat els seus dietaris i interessants assajos sobre la seva obra. Aquí un llibret i prou, i encara és molt. La cultura, a Berga costa, d’entendre. Els qui se n’haurien de cuidar, per ser càrrecs polítics o funcionaris, obliden Vinyes. Bé, i a tants d’altres. Prefereixen xerrar, fer projectes que no arriben mai a bon port, criticar a tothom des de els seves poltrones, que no pas anar per feina. I la feina, quan es tracta d’un literat, vol dir l’edició íntegra de tota la seva obra literària.
