Benet XVI ha anunciat que el 28 de febrer plega. Amb tota la suspicàcia que tens perquè en els assumptes vaticans no hi bufes cullera, em pregunto si ha dimitit o l’han fet dimitir, sigui com sigui, plega i ves que el recordo a la missa pontifical de Nadal cargolat damunt dels encensers amb pas insegur i voltat d’una cardenalada de la biga dreta i és veritat, aquell home no s’aguantava dret.
Però deu tenir el cap prou clar per veure que ja no serveix per papa d’aquests dies en els quals sembla que el papa tingui la feina d’un destraler.
En temps de Joan Pau II l’església tenia un tirat que no enganyava i encara no enganya ara veient quina mena de bisbes corren per les Castelles. Els polonesos són gent de biga dreta i closca dura amb Sobiesky la cavalleria polonesa va salvar Europa dels turcs, muntaven a cavall com ningú i a l’uniforme hi havia un parell d’ales d’àngel.
Entre russos imperials i prussians la història de Polònia és un seguit de clatellades a quina més forta. Justament al final de la guerra mundial la van fer córrer com un moble, la part oriental amb Lotz va quedar russa, a ponent es van quedar la Silèsia . A Polònia ser catòlics no és tan sols una confessió de fe sinó l’assegurança de la seva llibertat política, això explica com Joan Pau II era de mal blegar i com deuria esvarar-se quan n’hi expliquessin alguna dels capellans de Catalunya. Aquell papa polonès tenia un teòleg per primer conseller, un teòleg que filava molt prim, no en deixava passar ni una, es deia Ratzinger i amb una certa semblança als polonesos era bavarès. A Munich es podia entendre ben bé amb Joan Pau II i fou elegit papa com una continuïtat d’aquest. Després de molts segles era papa un teòleg i fi. Els seus llibres serveixen de llibre de text per a més d’un seminari quan els seminaris han perdut el llatí i no saben res o molt poc d’Aristòtil, sant Tomàs o Duns Scotus. Aquest cardenal del papa era l’estricta dogmàtica, però avui dia, per si no ho sabeu, els teòlegs estan molt més encaterinats a espigolar els textos bíblics deixant-los en calçotets que no pas en fer una síntesi. Per aquest coll, Benet XVI ens va venir a dir que a la cova de Nadal no hi havia ni mula ni bou, naturalment ficat en aquestes filigranes no era infalible.
Torno a dir que de vaticanes no en sé res, però em sembla que aquest papa dimissionari ens ha governat amb una certa bonhomia bastant allunyada del samaler dogmàtic d’abans de ser Pontífex.
Ens oblidem massa sovint de què sota aquella faramalla vaticana hi ha un home prou valent per arribar a papa i aguantar les solituds i prou feble per adonar-se de què ha acabat els torrons.
Torno a dir que en sé molt poc d’ell, però diria que fou un home de pau,molt i molt savi de llibres i doctorats, però més savi encara en acceptar la pobresa que porta el seu càrrec. No sé si algú en pot parlar mal, per sort jo no puc fer-ho.
I me l’imagino el primer de març anant cap a la seva Baviera o es tancant-se en un convent. Em sembla que n’hi ha una de segura, no farà nosa.
I Déu ens doni un papa de la mena de Joan XXIII talment alguns esperem des de fa anys.
Però no somniïs truites , Pepet.
