S’apropen uns dies en que deixarem la nostra feina i les nostres ocupacions habituals i podrem gaudir d’un temps de descans i “de vacances”. A l’estiu habitualment podem dedicar a aquesta activitat una període una mica més llarg que les petites aturades del Nadal o Setmana Santa: qui més qui menys podem reservar-nos quinze o vint dies. I aquest parèntesi més llarg és necessari per a produir l’efecte recuperador i saludable en la nostra vida física i psíquica, és a dir, per a constituir un necessari descans personal després d’un període de feina intensa i responsabilitats exigents.
Quedi ben clar que parlo de dies de descans i evito utilitzar la paraula “oci”. Les vacances ben enteses són un canvi d’activitat, no un dolce fare niente: consisteixen en fer altres coses i a un altre ritme. Tampoc parlo del socorregut viatge a l’Egipte o la Ribera Maia, o el creuer per l’Adriàtic i el fiords noruecs, ni de les estades més culturals a capitals europees o americanes. Em vull referir a aquestes dues setmanetes que passem fora del nostre entorn quotidià, a un nucli de mar o de muntanya, la qual cosa ens aporta el primer gran benefici i mitjà necessari per al nostre descans: la desconnexió física de l’hàbitat acostumat, normalment més sorollós i més contaminat.
El canvi d’horari és el segon punt fonamental per a refer-se del desgast acumulat: cal desconnectar de la carrera d’obstacles que sol comportar el nostre dia a dia, les urgències i els neguits, l’atapeïda agenda i els terminis. Dormir una miqueta més cada dia, amb una son reparadora, i fins i tot permetre’s una becaineta després de dinar sota la fresca ombra d’algun arbre del jardí o a la terrassa; dedicar algun temps llarg a la lectura de la premsa i de llibres en el silenci de primera hora del matí, sentint el nou dia que comença, o després de sopar, sota una llum acollidora a una butaca de la sala d’estar; visites culturals pels entorns; esforç físic (passejades llargues o esport); esbarjo a la piscina o a la platja, i tertúlies delicioses i animades amb la família i els amics a la fresca del capvespre, ben assortides amb begudes fredes i coses per a picar. Per això recomano tenir un pla de vacances ben clar, amb una llista de coses interessantíssimes a fer, i amb un horari flexible que s’adapti als possibles variadíssims plans diaris. Es tracta d’aprofitar el temps amb activitats que aportin descans i enriquiment, sense presses ni desfici, però evitant de caure en un “deixar passar el temps”, la qual cosa produeix habitualment l’efecte contrari al desitjat.
La tercer condicionant per a descansar de veritat en aquests dies és no obsessionar-se en el nostre gaudi personal per damunt de tot. El condiment que fa que les nostres vacances siguin plenes és el procurar que els altres també gaudeixin i descansin, que els altres s’ho passin bé, vaja. Es tracta d’amanir el dies de vacances amb detalls de servei que facin la vida agradable als que ens envolten: escollir la peça de fruita més lletja o cedir en les nostres preferències a l’hora de fer plans, per exemple. Això també descansa, i molt.
Les “vacances” enteses així són una delícia i són un aprofitament del temps, perquè constitueixen un notable enriquiment tant des del punt de vista personal com familiar, i produiran en nosaltres un efecte recuperador que ens permetrà de reprendre amb noves forces i il·lusió renovada la nostra vida habitual professional i social.
