Avui tres dels quatre diaris catalans de tirada nacional tenen en portada als seus llocs web una notícia sobre un vídeo de gent morrejant-se. La gràcia es veu que consisteix en què aquestes persones, fins al moment de gravar el vídeo, no es coneixien de res. Tampoc hi veig massa la novetat, atès que això passa cent vegades cada cap de setmana en qualsevol discoteca. El que no entenc és quin interès periodístic té tal notícia.
La Vanguardia titula “First Kiss, el viral romàntic que arrasa a Youtube” i explica que el vídeo “està despertant el romanticisme en bona part dels internautes, que no han dubtat el viralitzar el vídeo First Kiss”. Hi afegeix que “el propòsit de l’autora del minifilm, Tatia Pllieva, era captar les sensacions que els éssers humans experimentem quan ens besem per primer cop amb algú”. El diari Ara diu que “en el vídeo es noten els nervis dels protagonistes d’aquest experiment social, i de petons n’hi ha de ben diferents”. Recordeu que Gran Hermano també era un “experiment social”. També ressalta que “triomfa a la xarxa i es converteix en viral, amb 6 milions de persones en tan sols un dia”. El Periódico de Catalunya explica que “El vídeo ‘First Kiss’ triomfa a Youtube”. Com que s’hi ha de posar una mica de palla, ens descriu el contingut del vídeo en qüestió: “Al principi les parelles es mostren tímides i una mica barroeres, mirant de buscar-li un sentit al que estan a punt de fer. A mesura que passen els minuts, els amants temporals es presenten i comencen a acostar-se a les seves parelles. Fins i tot algunes es piropegen [sic] i trenquen el gel amb somriures picardiosos”.
Aquests mitjans parlen de la viralitat del vídeo, és a dir, de com aquest vídeo s’ha reproduït exponencialment a través de la xarxa. Però ho fan sense fer esment que diversos diaris s’han dedicat a reproduir la collonadeta. Si ells no n’haguessin fet difusió, difícilment jo mateix hagués accedit a visionar-lo i, com jo, molts altres dels clics que s’hi ha fet. Aquest comportament no és pas nou en periodisme i segueix exactament la mateixa lògica que la televisió porqueria o que la premsa que és descaradament sensacionalista. Si a la televisió molts han fet el que fes falta per generar audiència a baix cost, en el periodisme digital, sota l’imperi de la publicitat a preu de clic, hi ha qui es dedica a cridar l’atenció amb bajanades d’aquesta mena, ja sigui gent morrejant-se, nens fent coses gracioses o simis ficant-se el dit al cul.
Relatar què passa a la xarxa, molts cops, no és més que atraure el clic morbós però pretenent quedant-ne indemne com a mitjà de comunicació, ja que representa que només s’està ensenyant allò que els internautes han fet triomfar segons llur criteri i no pas allò que marca la línia editorial del diari. És la mateixa distància que pren l’APM? amb la televisió porqueria, ensenyant-nos-la però sempre creada per altres. Així, també avui mateix La Vanguardia té l’excusa per ensenyar pit i cuixa amb el titular “Olya Abramovich, la model russa que triomfa a Instagram”. D’aquesta manera, amb el pretext que té 800.000 seguidors en aquella xarxa social, ja poden fer el paper de l’Interviú. “Si realment heu de denunciar les meves fotos com ‘Nuesa i pornografia’, si us plau esborreu-me de la vostra llista d’amics i deixeu de seguir-me”, declarà la model. Molt interessant.
