No anem bé matinaires, no anem bé… la cosa no rutlla o almenys crec jo que podria rutllar d’altres maneres i sense cap dubte, molt millor. Però clar, la perfecció és impossible i avorrida i per sort tenim un president a Catalunya que ens recorda aquesta frase de forma diària.
M’indigna, la veritat, arriba moments que em molesta força… aquest posat de mosqueta morta, de no haver trencat mai un plat, de pobre home i més encara fonamentat per la imatge satírica que es dona d’ell en certs programes televisius d’humor… arriba un moment que desperta compassió, és lògic en la naturalesa humana i és bo ser compassiu però tampoc cal que ens prenguin el pèl a cada instant, oi?
Ara resulta que al “senyor” li molesta (igual que a molts dels seus, potser perquè no hi creuen?) el lema de la pancarta de la manifestació de dissabte a Barcelona, ara només cal saber que és el que li molesta si el “Nosaltres decidim”, si el “Som una nació” o si els dos alhora… i clar, és més fàcil agafar la senyera, amagar-se darrera d’ella i voler utilitzar-la per amagar la realitat.
La realitat que essent el president de Catalunya ara mateix estarà en una manifestació en la que no hi creu, que cada dia és més lluny de la gent com l’Emperador del conte que anava nu pel carrer ( i no estava a Barcelona…) i ja només cal trobar qui li digui que això ja s’ha acabat i que deixem de fer teatre i tot per qüestió d’imatge i de nedar i guardar la roba.
Doncs, José… la senyera ni tocar-la! I menys amb aquesta banalitat, amb aquesta frivolitat que amaga un rerefons d’aquell a qui obliguen a anar a una festa on no vol ser-hi i on sap que segurament tampoc serà ben rebut i tot per compromís.
Jo et donaria un consell només, busca l’antiga Via Augusta (la dels romans, si, si…) i comença a caminar (bé millor agafa el cotxe, aquí et deixo triar si vols l’Audi A8 que sempre portes amb el xofer o prefereixes l’Exeo amb el que arribes als llocs per donar mostres d’austeritat), agafa el sentit sud tot anant baixant i quan de sobte t’adonis que fa molta estona que circules per l’autopista i que no t’estan cobrant res, just en aquell moment ja pots parar perquè hauràs arribat al teu destí, ja estaràs a Espanya, el teu país i ja no et caldrà senyera que t’amagui ni anar a festes que no et venen de gust.
Per cert, si segueixes una mica més enllà pots arribar-te fins a Salamanca on té el compromís la Carme Chacón (si, si… la mateixa que havia de defensar Catalunya a Madrid) que ella almenys ja ha quedat clar que la retallada li sembla bé i no li cal venir a amagar-se darrera la senyera (quina enveja, oi?)
A hores d’ara de redactar aquest article llegeixo que Òmnium es planteja fer cas al president Montilla i obrir la manifestació amb la senyera i el lema uns metres més enrere, si així es fa està clar que l’enemic ja ens ha derrotat abans de començar i a sobre utilitzant la nostra senyera com a protecció ( cada cop en Montilla em recorda més el senador Palpatine de Star Wars…)
No anem bé amics meus i tant de bo m’equivoqui i això sigui l’inici d’una nova Catalunya i aquest dia passi a la nostra història com l’inici d’aquesta vessant positiva, però les formes, aquesta manera de fer, de colar-se a les festes dels altres i a sobre decidir que s’hi pren i a quina hora s’acaba, aquesta forma d’actuar l’hem de tallar de soca-rel per molt compassius que siguem i sentim pena per aquell pobre home que s’amaga darrera la senyera abans no es converteixi amb el tirà Emperador del Costat Fosc.
Josep Plana i Monné
