L’any 2017 una recerca del Departament de Llengua i Literatura de l’Institut Max Planck, anomenat “El poder emocional de la poesia[1]” estudià els efectes d’escoltar poesia. Les conclusions a les que varen arribar Eugen Wassiliwizky i la resta d’investigadors, són:
Per una banda, que escoltar poesia provoca un impacte emocional en la majoria de persones, activa una sèrie de respostes corporals, com les esgarrifances, la pell de gallina o l’alteració de la freqüència cardíaca.
Per altra banda, provoca respostes cerebrals, com l’activació del circuit de recompensa, l’avançament del plaer, la connexió emocional, etc. que tenen molt a veure amb els elements estructurals de la poesia, la mètrica, el ritme, la sonoritat, i en la seva funció social, d’interrelació, d’estètica, cultural, etc.
L’estudi que incideix i insisteix en els beneficis de l’escolta de poesia, tant a nivell personal com social, en els seus efectes positius i amb el mateix impacte que la música, i es qüestiona com és que actualment no té la mateixa rellevància social.
Si mirem el nostre entorn, més enllà del reduït grup de persones que anem a lectures poètiques de manera habitual, més enllà de cerimònies i actes en els que es llegeix un o dos poemes, escoltar i llegir poesia en veu alta no acostuma a formar part del dia a dia de la majoria de persones. I en canvi, sabem, perquè n’ha quedat constància física, que a l’antiga Mesopotàmia, fa més 4.000 anys, ja s’escrivia i recitava poesia. I que en la tradició oral, la poesia, gràcies al ritme, a la mètrica, a la sonoritat, i per la capacitat d’emocionar, fou un dels grans mitjans per transmetre coneixements i històries entre territoris i entre generacions. Encara ara, hi ha persones molt grans, capaces de dir de memòria poemes llarguíssims apresos durant la infància en vetllades socials i familiars.
L’estudi apunta com un dels elements clau d’aquesta desconnexió amb la poesia, una aproximació acadèmica massa analítica i molt poc conscient dels beneficis emocionals, socials i desencadenants de plaer estètic derivats de l’escolta poètica.
A nivell personal la lectura d’aquest estudi em va ajudar a entendre la pròpia relació amb la poesia, que vaig abandonar després de l’institut de secundària fins ben entrada la trentena i quasi per necessitat. Malgrat a les lleixes de casa els pares i de casa els avis hi havia força llibres de poesia que llegia d’adolescent, malgrat vaig tenir molta sort amb alguns dels meus professors de llengua i de literatura, perquè la transmetien amb passió, perquè intentaven fer-nos entrar en l’imaginari del poeta (les poetesses encara no s’explicaven a les darreries del segle XX), mentre alhora ens ensenyaven a analitzar-ne els recursos poètics, el ritme, la mètrica, etc. Malgrat tot, vaig deixar de llegir poesia a l’arribar als 18 anys, segurament perquè em faltava impuls i un mestratge que em guiés, i sobretot perquè encara havia de descobrir la meva pròpia ruta d’accés.
Ruta que he anat cuidant i travessant els darrers vint anys, i concloent que és cert que tot és qüestió de gustos i que tots són igualment vàlids, i per tant, més enllà de la seva forma, de la seva autoria, de si hi ha premis i reconeixements, més enllà d’entendre i saber, en la poesia, com també faig amb el vi, miro/llegeixo, tasto/escolto, i decideixo si m’agrada o no m’agrada, si m’emociona o no, si em travessa o se’m travessa. I no hi ha manual que em serveixi, sí, en canvi, el criteri d’un bon sommelier/llibreter o d’algú amb gustos poètics amb els que m’hi senti propera. Tant de bo, això fos una conversa i no un article, i em poguéssiu explicar la vostra relació amb el fet poètic, i tant de bo, la poesia us ajudi, emocioni, configuri i acompanyi, tant com a mi.
Retornant a la recerca de l’Institut Max Planck, aquesta conclou que escoltar poesia fomenta un compromís emocional profund, i proposa els següents punts desitjant que els poders públics, els científics i els acadèmics, siguin capaços d’escoltar i acollir:
- Promoure la poesia a l’àmbit educatiu, tant a les escoles de primària com de secundària. A més exposició a la poesia més familiarització i necessitat de llegir-ne i escoltar-ne.
- Incrementar la consciència pública sobre dels poderosos efectes de la poesia en la capacitat d’emocionar-nos, de vincular-nos i de generar plaer estètic i bellesa.
- Afegir la poesia a l’agenda científica, fomentant la investigació interdisciplinària (música, poesia, cinema) per tal de comprendre’n les diferències i les semblances, tant en les respostes emocionals com en els impactes neuronals.
[1] The emotional power of poetry: neural circuitry, psychophysiology and composional principles. E.Wassiliwsky, S.Koelsch, V.Wagner, T.Jacobsen, W Menninghaus.
