La darrera newsletter de l’oficina per a Espanya i Portugal de la Fundació Konrad Adenauer ha sorprès per la crítica directa a l’enfoc sobre Catalunya del Partit Popular, soci europeu de la CDU (Unió Cristiano-Demòcrata) alemanya. L’acusa sobretot d’incompetència.
A Madrid els ha caigut fatal. Estaven acostumats a tenir carta blanca a Europa amb allò de: “après moi, le déluge”. Pablo Iglesias amb ecos de Veneçuela fa molta por.
Aquest març s’ha acabat la tolerància germànica amb l’eterna adolescència pepera. Porten anys fent-ne de molt grosses, i sempre apareixia la totpoderosa CDU per treure’ls les castanyes del foc. Encara recordem un molt apurat Miguel Arias Cañete davant del Parlament Europeu, maldant per ser confirmat com a comissari d’Energia el 2014. Mamà Merkel el va rescatar. Ella també és qui ha salvat Rajoy d’assumir responsabilitats davant Brussel·les com a perenne incomplidor dels pactes.
L’informe sobre els recents congressos de partits espanyols, popular, ciutadà i podemita, ha estat l’ocasió escollida per llançar un diplomàtic però contundent avís d’Aneu malament a través de la Fundació política que honora el primer canceller de la post-guerra i co-fundador de la CDU, el mític Konrad Adenauer (1876-1967).
El Director de la oficina que tenen a Madrid, el Dr. Wilhelm Hofmeister, signa l’anàlisi del moment polític espanyol, i deixa caure retret rere retret al Partit Popular. Mereixen comentari punt per punt:
-Mariano Rajoy repetí durant anys al Consell Europeu i a la cancellera Angela Merkel que no hi hauria plebiscit. Tanmateix, se celebrà la consulta del 9-N de 2014 sobre la independència de Catalunya.
Reconeixement internacional indirecte però de primer nivell sobre l’efectivitat del 9-N. Aquestes línies traspuen la pèrdua de confiança en que el president del Govern sigui capaç de gestionar el dossier català. De fet, tot l’informe traspua una certa condescendència sobre les habilitats del Partido Popular.
-Al congrés del Partido Popular a penes es va parlar ni discutir del problema més important actualment –els esforços secessionistes dels nacionalistes catalans i llur preparació d’un plebiscit per al setembre.
Alemanya descobreix el ‘Mariano style’. Deixar podrir els problemes, confiant en què el temps hi ajudarà. I afegeix:
-Resta obert com es podrà impedir un nou plebiscit, i sobretot, amb quin projecte polític el Partit Popular pretén confrontar el separatisme català (sic).
La crua realitat, exposada. El govern espanyol no té res a oferir a Catalunya. Finalment:
-Que el separatisme (sic) no només es combat amb mitjans judicials i policials, és àmpliament acceptat a Espanya, tret del PP.
Insisteixen els alemanys que el Partit Popular va per mal camí. L’Operació Catalunya i els judicis polítics no són la solució. A mi, com a demòcrata, m’inquieta aquest “no només”. En democràcia senzillament no es pot i no es deu. No es llancen la Justícia i la policia contra els oponents polítics. La Fundació Konrad Adenauer omet delicadament que s’estan vulnerant la pròpia legislació espanyola i europea i l’Estat de Dret.
Ja és oficial. Els democratacristians alemanys veuen que Catalunya s’està escapant de les mans del govern espanyol. Europa sap que el Partit Popular va prometre que controlaria Catalunya, que no votaríem sobre la independència. Però hi vam votar. I sap que ho tornarem a fer.
