A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
El representant de la CUP citava, amb un cert punt d’ironia, i fora de context, els coneguts versets d’Espriu a la Pell de Brau. Sembla doncs que alguns tendeixen a no perdonar algunes victòries i, lluny de compartir-les, prefereixen destacar l’enfrontament partidista abans que assegurar els ponts de diàleg.
Si parléssim de la caverna espanyola, ningú s’estranyaria. Pensem però fins a quin punt aflora també la intolerància en part de les opcions independentistes. De veritat algú pensa que es necessari i forçòs sacrificar algú que ha sumat el seu partit a la causa independentista?
Em temo que el pòsit ideològic que una àmplia majoria de vots ha convingut que calia traslladar a unes futures eleccions convencionals, d’un nou estat normal, aflora de nou. Em temo que el combat sobre qui és percebut com a responsable de frenar el procés o de fer-lo fracassar, aflorarà de nou. I la veritat, és que cansa molt.
Algú pensa de veritat que el full de ruta o el programa de govern, amb el suport parlamentari que té, que no té i que pot tenir, variarà en funció de qui sigui el president? Aquest programa serà l’únic que pot ser; tutelat i ben tutelat pels que han conformat la candidatura.
Recordem que estem viatjant en un tot terreny per un camí ple de rocs, sota una intensa pluja i amb més d’un bon xofer interpretant el camí. No ens barallem per qui porta el volant i preocupem-nos de seguir la ruta i no desviar-nos del traçat previst.
Entendria que la CUP anés a una negociació posant sobre la taula propostes de govern i de transició cap al nou estat, sense apriorismes nominals; no entenc per tant que l’obstacle innegociable hagi de ser qui presidirà un govern que ben segur serà transversal, plural i amb una dirección més colegiada que mai. I més quan s’autoexclou de formar-ne part. Si és així, que ho decideixin els que hagin de governar.
Ningú és imprescindible en política. Segur que molts li podrien recordar al President. Tampoc ell és imprescindible. Ara bé, ens convé prescindir-ne? I és que els versets d’Espriu citats pel senyor Baños, tot seguit diuen:
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
