L’acostament de redimides forces del socialisme a ERC, podria ser el primer gran problema de Junqueras. Però que ningú s’equivoqui, no ho serà. Determinat per una banda a acollir tot aquell independentista que se li acosti, especialment si prové del PSC, podria tenir el problema invers: que els ex-PSC amb el discurs del nou front d’esquerres contaminin el procés. Però això no serà així perquè el front d’esquerres és posterior, en qualsevol cas, al procés. Junqueras ha aconseguit que ERC fins ara tingués claríssim el seu paper, i ha mantingut la transversalitat: és el pal de paller de la opció política independentista i el perill de tornar al discurs dretes-esquerres pot fer trontollar la opció netament independentista que ara per ara només ell representa.
L’independentisme té dos grans problemes: El primer que el “sector negocis” de CiU, capitanejat per en Duran, no deixi que Mas presenti un programa clar de secessió i segueixi davallant com a opció clara pels partidaris del procés. El segon, que ERC vulgui apoderar-se dels resultats de Junqueras i no entengui que la gent l’ha votat no com a opció d’esquerres, sinó com a opció independentista. En aquest sentit, els socialistes que es vulguin legítimament incorporar al procés, han de fer-ho amb prudència i respectant el sentit polític de les darreres eleccions que han fet que Junqueras fos la cara creïble. Sense ell, ara ERC seria probablement un contingent desarborat per les nombroses lluites internes que, inevitablement, sorgeixen en els partits en èpoques de crisi. La generositat d’ERC, la tenacitat i capacitat de lideratge de Junqueras i l’absurd compromís de Mas amb Duran (i les forces del capital proespanyol que representa) han fet que, ara per ara, ERC encapçali totes les opcions per conduir el futur del país cap a la primera ocasió real de independència en molts anys.
Junqueras ha anat avançant posicions perquè ha demostrat que només té una prioritat i que tothom hi és benvingut. No hi cap un discurs d’esquerres, ni de dretes, en el procés cap a la independència si volem de veritat tenir alguna possibilitat d’èxit. Tot suma: gent del PSC, d’ UDC, d’ERC, de CDC, d’ICV… si anem cap a la independència amb determinació. Només hi ha un discurs possible: el que ha fet en Junqueras fins ara, amb fermesa i contundència. El que ens durà a la independència.
