Ens hem de felicitar que l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA) publiqui un article del Dr Antoni Abat, professor de dret constitucional comparat a l’State University of New York, i un dels assessors jurídics dels nostres companys Jordi Cortada i Quim Torra en la redacció de la demanda contra el Regne d’Espanya davant del Tribunal d’Estrasburg amb motiu de la sentència sobre l’estatut català. Amb el títol: “Catalunya: identitat col.lectiva i constitució” el professor Abat ens ofereix, entre altres fonamentades idees, les següents reflexions sobre identitat col·lectiva i independència política:
“Som els catalans i ningú més els que hem de decidir que és ser català, i un cop decidit hem de fer servir les eines necessàries per fer valdre la nostra condició. Aquestes eines no passen per un estatut d’autonomia atorgat i retallat, sinó per una constitució i un Estat sobirà que permetin una definició vinculant i respectada arreu i que a l’hora ens permeti defensar i treballar als organismes internacionals en la llengua pròpia del país i en defensa dels drets propis”
…
“Per tant, la millor manera de mantenir la nostra identitat col.lectiva o crear elements identitaris nous és mitjançant la creació d’un Estat que protegeixi la nostra cultura i la identitat al llar dels Països Catalans”
…
“Ara bé, no es pot demanar, per exemple, als nacionalistes catalans, bascos o gallecs, que considerin la Constitució espanyola –que no és plurinacional- com a cosa pròpia: això equival a demanar-los que renunciïn a les seves conviccions nacionals i que adoptin el punt de vista de la nació espanyola, equival a demanar-los, per dir-ho així, que practiquin el transfuguisme nacional o una mutació identitària. No es pot fer, certament, una demanda d’aquest tipus en nom precisament de la llibertat, el respecte i la democràcia.”
…
“La conclusió sembla evident, la identitat catalana necessita que els seus actors, institucions públiques dels països catalans i la ciutadania mateixa disposin dels mitjans necessaris en el món actual per tal de simplement sobreviure. La identitat catalana ha resistit un genocidi cultural consistent en la destrucció deliberada del patrimoni cultural durant 40 anys, segueix lluitant contra la imposició constitucional de l’article 2 i les interpretacions vinculants fetes per persones alienes a la nostra cultura, i intentant assimilar els fenòmens migratoris actuals. Sense una constitució i un estat propi la identitat catalana està condemnada a mort, i en conseqüència, dissolta en el gran projecte identitari metacultural espanyol”.
Fa ja temps, aquesta mateixa revista, editada per la fundació vinculada a UDC, va publicar un article del professor d’Esade Angel Castiñeira on es criticava alguns tics autoritaris i poc democràtics de la direcció d’aquest partit, així com l’excessiu individualisme del seu líder.
És evident que ningú ha fet cas al professor Castiñeira. Esperem que ara la direcció d’UDC, quan la seva fundació publica aquest article, al menys se’l llegeixi i en faci una mica de cas. Aquestes fundacions haurien de servir per nodrir d’idees al partit i aplicar-les, a banda de lluir-les. Pel que hem vist aquests últims temps, fins i tot algun expresident de la Generalitat ja hi estaria d’acord.
