Amigues, amics
Suposo que la majoria de vosaltres deveu estar de vacances i heu deixat l’ordinador ben guardat per uns dies. Però hi ha això dels telèfons intel·ligents que ens ho fan arribar tot. Si voleu estar tranquils, tanqueu i… en paus. Aquesta carta va adreçada als (a les) qui encara tenen dubtes sobre on han d’anar a recordar i homenatjar les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Si ho teniu ben clar, no cal que seguiu. Jo, senzillament donaré la meva personal opinió que, ben segur, no és ni millor ni pitjor que la vostra. És tan sols la meva.
Jo, el proper divendres, 17-A, aniré defora la presó de Lledoners, en el terme de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Hi aniré per recordar les víctimes i familiars d’aquella barbàrie injustificable. Ha de ser un acte de record i de dol. Aquest dia ha de ser per a elles i ells.
Ara bé, per què aniré a Lledoners i no a la Rambla? Senzillament, perquè no vull sentir, ni de lluny, la pudor d’un personatge indesitjable, com aquells que volen “purificar” la Catalunya Republicana. Hi aniré amb el llaç groc de sempre i, a més, amb un llaç negre especial; aniré de dol.
La Rambla de Barcelona serà sempre de tots els barcelonins i catalans. Perquè algun dia la trepitgi un cínic reial amb la seva camarilla, costarà poc de netejar. Si vol venir com a turista serà un més. El Pedro Sánchez haurà de fer molts esforços si vol gaudir d’una mínima confiança entre els patriotes catalans. Recordem el 155.
Els dubtes sobre l’autoria dels atemptats són molt importants i, almenys jo, no estaré tranquil ni em creuré res fins que no se sàpiga tota la veritat, si és que algun dia arribem a saber-la. El primer dubte es planteja quan se sap que l’imam de Ripoll va rebre una visita del CNI i tres de la guàrdia civil. El dubte es planteja perquè l’imam va sortir de la presó i va desaparèixer en l’explosió de la casa d’Alcanar. Qui hi ha (encara) al darrere d’aquests atemptats. N’hem vistes de tan gosses que ja ens ho podem creure tot. No us sembla?
Hi ha quelcom que si no és dubte és d’una incongruent mesquinesa. Recordo diverses novel·les i històries reals (no reials, eh!) en què l’assassí va a l’enterrament de la seva víctima. Suposem que jo faig de mediador (traficant) en la venda d’armes a un país que les facilita a un grup terrorista, què en diríeu? Com els que compren joies robades, però, en aquest cas, amb la finalitat de matar.
Resulta que hi ha un cap d’Estat “europeu” que fa de mediador entre els fabricants d’armes del seu país i l’Aràbia Saudita. Tothom sap que l’Aràbia finança i passa armes als islamistes més terrorífics i sagnants. Les seves víctimes es compten per milers arreu del món, entre elles les de Barcelona i Cambrils (en el seu dia, també a Atocha-Madrid). Aquest cap d’Estat és aquell monarca “europeu” que s’entén amb la monarquia saudita, una de les més criminals del món. Aquest segon cas és real i reial. Quin us sembla més versemblant? El primer dubte o el segon cas?
El proper divendres, 17-A, jo aniré a Lledoners. Enteneu per què? Enteneu per què els catalans que recordarem un tràgic dol anirem a Lledoners i no a la Rambla de Barcelona? Per coherència i més coses que algú no pot confessar…
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
