La constitució dels Estats Units va entrar en vigència l’any 1789, i solament ha rebut 27 modificacions, que s’anomenen esmenes. Les primeres deu esmenes és el que es coneix com la Carta de Drets (Bill of Rights). Subsegüents esmenes es van aplicar per necessitats d’establir drets garantits, o per modificar el funcionament de certes institucions. A la constitució s’estableix l’estructura tant judicial com legislativa dels Estats Units, establint el Tribunal Suprem i donant lloc a la creació de tribunals delegats inferiors establerts pel congrés. El Congrés és establert com bicameral, estant compost per la Cambra de Representants i el Senat. Aquestes dues cambres tenen funcions tant compartides com exclusives de cadascuna. Tot aquest sistema va ser establert per limitar el poder executiu del president, i garantir la continuïtat del sistema democràtic.
No obstant això, quan aquest sistema va ser creat, es contemplava que el Tribunal Suprem fos compost per membres independents i que, per tant, fos una institució neutral en relació amb els partits. Però els seus membres, en haver de ser nominats pel president, i confirmats pel Senat, estan alineats amb els partits i la seva ideologia, almenys parcialment. Això significa que interpretaran la constitució per beneficiar el seu partit en certs casos, i que el Tribunal Suprem, en lloc de ser una institució per mantenir el poder executiu i legislatiu sota control, és més similar a una tercera cambra del Congrés on els membres són partidistes i, qui aglomera la majoria dintre els nou membres, és qui té la capacitat de decisió.
A l’actual mandat de Donald Trump, els republicans tenen majoria a les dues cambres del Congrés i en el Tribunal Suprem. Això els hi permet aplicar lleis més fàcilment, controlar les institucions federals a partir d’ordres a les agències executives, controlar les prioritats del poder legislatiu, per tal d’evitar investigacions al president, i fins i tot interpretar la constitució de diferents maneres, aplicant jurisprudències per eliminar drets que prèviament estaven protegits a escala federal, com va passar amb el cas de l’avortament (Dobbs v. Jackson revertint Roe v. Wade).
Tot i que no té la capacitat de modificar la constitució, ja que es requereix de dos terços de les dues cambres del congrés i de les legislatures dels estats per fer això, sí que pot modificar certs elements per afavorir el vot republicà i perjudicar el demòcrata com ja s’ha fet en molts estats. Clars exemples són el gerrymandering, la necessitat d’una identificació per votar, o limitar el vot per correu. També poden complicar el procés per lluitar en contra de lleis electorals restrictives, i permetre més llibertats als estats per establir les lleis electorals sense control federal. La influència a les agències federals també té molta importància, ja que són les que investiguen les violacions al dret a votar, i el possible frau electoral. També poden nomenar membres de la Comissió Federal d’Eleccions (FEC) que com també en el Tribunal Suprem, interpretin la llei de forma que donin lloc a menys regulacions pels estats a l’hora d’establir normes electorals que beneficiin al partit republicà.
No pot modificar la constitució en aquest moment, ja hem vist el gran poder real que té, ha sigut capaç de cohibir la llibertat d’expressió en grans mitjans. A més, en tot el país té una base de suport pròpia, la gran majoria radicalitzada, i en molts casos disposats a utilitzar mètodes violents i antidemocràtics si ho consideren necessari com va passar el sis de gener de 2021. Molts d’aquests grups estan organitzats i armats, i han fet ja nombrosos actes d’intimidació en contra de minories i el que ells consideren ideologia woke o liberal. La constitució dels Estats Units ha demostrat funcionar en mantenir una democràcia que dona molta importància als grups d’interès capaços de finançar campanyes. Però cal recordar que no és més que paper si no hi ha un poder que la pugui protegir i que estigui disposat a fer-ho.
