La Constitució espanyola estableix, en el seu article 56, les funcions que pertoquen al Cap de l’Estat del Regne d’Espanya. Diu en concret que “el Rei és símbol de la seva unitat i permanència” i que, alhora, “arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”. A ningú se li escapa que aquesta funció de símbol implica el coneixement profund de la realitat dels territoris que configuren aquest Estat. ¿Coneix bé el Rei Felip VI la història d’aquests territoris, ha estudiat què ha significat i què significa en l’actualitat que en aquests territoris coexisteixin –com la pròpia Constitució reconeix- certes nacionalitats i regions amb trajectòries històriques singulars, amb cultures i llengües diferents a la dominant de Castella? Aquesta és una pregunta que compromet a qui la formula i que pot ser demolidora per a qui pretengui contestar-la.
Sembla que en el transcurs de tot el contenciós entre Catalunya –una clara nació hispànica- i Espanya com a Estat del que el Rei és el Cap, Felip VI no s’ha apartat gens de la posició inamovible del govern central espanyol i de qui el presideix. El Rei no ha protagonitzat cap iniciativa política, cap nova anàlisi ideològica, cap enfocament original del problema, que potser hauria pogut esmorteir la tensió i fins i tot obrir un camí de diàleg i de negociació, capaç de salvaguardar la unitat territorial que té encomanada. Quan els polítics no se’n surten a l’hora de superar situacions complexes, ¿no és ocasió per a que el Rei intenti suggerir camins d’entesa, procediments de diàleg, vies de negociació? Sí, ja sé que el Rei regna, però no governa. De tota manera, la meva impressió és que si Felip VI hagués desbordat, amb finesa argumental i saviesa històrica, la maldestra actitud del govern espanyol en la qüestió catalana, els esdeveniments s’haurien desenvolupat d’una altra manera i no hauria esclatat el desig d’independència i l’aspiració a una República catalana. Em pregunto si encara tindria temps el Rei a fer rectificar, en defensa dels seus interessos, la política errònia del govern espanyol.
Sé que és molt incòmode ser Rei d’una Espanya polièdrica. Però sé també que, en paral·lel a la independència, només hi ha una sola sortida a l’històric contenciós entre Catalunya i Espanya: inaugurar una nova època d’Hispània, en base a l’estructuració d’un autèntic Estat plurinacional. Només aquesta mena d’Estat podria encara resoldre la diabòlica dialèctica entre Catalunya i Espanya. Quants ciutadans votarien sí a la proposta?
