Berga és una ciutat ben curiosa. Amb poc temps de diferència, l’equip de govern de la CUP decideix treure de forma unilateral el Sant Crist de la sala de Plens municipal i el Papa de beatifica a Fra Frederic de Berga. Dues noticies religioses potser una mica contradictòries.
Que la Patum deu el seu origen a la festa catòlica del Corpus Christi, es més que evident, tal com que la ciutat de Berga es va construir a redós de la muntanya del santuari de Queralt. Ara els temps canvien, que deia en Dylan, i hi ha enrenou a tot arreu. Això de defensar la història i la tradició es cosa de quatre gats i il·luminats. Aquesta ciutat que fou capital de Catalunya en la guerra contra Napoleó, va editar la versió espanyola de la Butlla Pontifícia d’excomunió a Napoleó a l’any 1812, el mateix any de les Corts de Cadis. Probablement aquest és el document més important mai imprès a Berga. La ciutat va tornar a ser capital a la primera de les tres carlinades, però ara tot canvia i és diferent.
No faré una professió de fe catòlica berguedana, però el que sí que no es pot oblidar és el passat. Qui perd els orígens perd la identitat. L’equip de govern de l’Ajuntament de Berga va decidir treure el sant Crist ara. En canvi, a la sala de plens hi continua havent un retrat de la Mare de Déu de Queralt situat a la paret del fons perquè en aquest cas el govern de la CUP creu que aquesta imatge és un símbol de Berga.
Veurem si es cantarà durant molts anys allò de “[…] d’aquest aspre cimal, manteniu sempre la fe berguedana a recer de Queralt […]”
