Josep Sanyes Torner, nat al Lluçanès va romandre molts anys per Berga. Era cosí de la mare d’un bon amic, el periodista Lluís Bonada – vàrem ser companys de mili a Saragossa–, Bonada des de la revista valenciana el Temps cada setmana imparteix doctrina cultural. M’agraden les seves crítiques i és d’aquells periodistes que es mulla i quan creu que una cosa s’ha de dir no s’ho calla mai, peti qui peti.
L’altre dia en Bonada per la tarda en una de les sales de l’Ateneu Barcelonès va explicar-me que havien novel·lat la vida d’en Sanyes amb un nom diferent. Evidentment vaig córrer a comprar-me el llibre “Escolta, Volòdnia !” d’en Ramon Erra aquesta novel·la acabada de publicar, per l’editorial La Magrana de Barcelona a la seva col·lecció Les Ales Esteses, n’Erra havia guanyat a l’any 2008 el premi Salambó.
En Sanyes havia nascut a Santa Eulàlia de Puig-oriol corria per Berga, tenia el domicili a tocar la plaçeta Maragall – les Fonts de Dalt pels de Berga – i voltava pel carrer Major amunt i avall. Els anys de la transició democràtica anava a tots els míting, conferencies o actes culturals i la seva veu, amb les curioses propostes polítiques és feia notar sempre. A mi m’havia fet gràcia quan defensava una Catalunya independent, però adherida al “Pacte de Varsòvia” era un personatge imbuït d’aquelles idees comunistes dels anys trenta, sovint parlava “Del hombre nuevo del Lenin”. Crec que fins i tot va poder anar a veure, abans de morir la URSS, volia conèixer “el parasio comunista”. Escrivia poesies, centenars de poemes que guardava, en Quirze Grifell n’hi va editar algunes de les seves poesies en uns fulls solts.
En Josep Noguera em recorda una anècdota que explicava sobre “un negre que acabada la guerra civil de 1936 – 1939 va aparèixer pel Lluçanès i el poble deia que era el dimoni i el van matar, però com que els qui ho van fer eren el vencedors no va passar res de res”. Benigne Rafart m’explica que en un concert del sempre polifacètic i/o esbojarrat Jaume Sisa, quan aquest cantava amb una barretina posada i tot al Teatre del Patronat va caure a terra sota el decorat dels Postorets, com que per alguna cosa va romandre jaient en terra més de comte en Sanyes va sentenciar entre la cridòria i alegria general “us hem llogat per cantar i no per jaure”.
Quan l’homenatge al enyorat i encara en bona part inèdit mossèn Armengou, el polític valencià Josep Guia i líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional del Països Catalans, PSAN, fou detingut a Berga, van portar-lo a la caserna de la Benemérita, que era a la plaça de les Fonts, Saña va oferir-se per pagar el seu dinar i fer tot el que fos.
Recordo que va treballar una temporada per un dels germans Coma d’Avià, i parlava d’una barca que es feia de fusta per anar a l’Embassament de la Baells llavors acabat d’inaugurar, també va fer alguna feina pel Consell Comarcal sota la presidència de Jaume Farguell, jugava a escacs als torneigs de simultanis que es feien al cafè de ca la Minga dels Quatre Cantons…. ara en Sanyes quan era feliç era quan podia explicar els avantatges dels països comunistes del Pacte de Varsòvia i sobretot de la URSS.
En Saña era un personatge curiós, bon conversador, però d’aquelles persones que quan se t’apropava calia fugir ràpid, fotia una pallisses faraòniques. Ara en Ramon Erra l’ha convertit en un personatge literari, de fet com va dir algú fa molt poc temps “Berga és com és”; ara en Sanyes, tot i que vivia a Berga era del Lluçanès eh !. En fi, ja xerrarem, pel nostre carrer Major de Berga de les conclusions del llibre que pòstumament ha inspirat.
