Algú em creuria si fes un article dient que l’estat Espanyol es nega a calcular i fer públic el cost de l’energia elèctrica? Què costa un kW d’electricitat generat per una nuclear, per una eòlica, per una hidràulica, per una tèrmica de carbó, per una de gas, per una solar? Doncs no, no ens ho volen dir. (No la confongueu amb la gasolina dels cotxes, és un altre tema)
Sentireu a parlar d’una cosa que en diuen “dèficit de tarifa”. Amb això ens volen fer creure que els consumidors no estem pagant el què costa generar electricitat. Però, quan fas la pregunta: què costa cada kwh?…no t’ho volen dir. Sabem el què ens fan pagar, però, insisteixo, no el què costa…
Entre el preu que paguem cada consumidor i el cost real de generar electricitat hi ha una cadena opaca, absolutament fosca de tres esglaons: el generador, el distribuïdor i el comercialitzador. Però si com ens volen fer creure que realment estem pagant l’energia produïda per sota el seu cost, caldria saber què s’ha guanyat o perdut en cada un dels tres nivells. Oi que sembla relativament senzill de calcular? Doncs NO!!!!
Entreu en les webs de les grans empreses del sector: Enagas, red elèctrica, Repsol, Endesa, Gas Natural… I veureu que totes elles s’han literalment “forrat”.Això tindria poca importància, si no fos que ho han fet pagant nosaltres, amb els diners de cada consumidor, i molt sovint posant en perill les industries que som els que hem de suportar els majors augments.
I és que el gran perill de l’increment dels costos energètics és la inflació. L’encariment dels preus degut a l’augment de l’energia provoca augments salarials i la lògica pèrdua de competitivitat. Si els governants fossin capaços d’entendre que la cobdícia d’uns pocs destrueix el teixit industrial i disminueix dràsticament l’activitat econòmica i la consegüent recaptació d’impostos, de ben segur actuarien d’una altra manera i tornarien a regular completament el sector energètic (com, per altra banda, ho fan els francesos…)
Si tot el què ens envolta es mou gràcies a l’energia que generem i necessitem , perquè es va liberalitzar a començament dels anys 2000? Perquè convertir en privat allò que més interessa al país? És evident que la xarxa de producció i transport elèctrica i gasística és estratègica pel país…Perquè deixar que el mercat reguli amb oligarquies innombrables, allò que només ho pot regular l’estat pel bé de tots?
Sempre he cregut que mentre no comencin a sonar totes les alarmes, els “ricachons” acaben abusant dels seus privilegis, que per això existeix el pecat original. Però quan la situació es torna crítica, el millor que poden fer tots els oligarques és desaparèixer discretament i deixar que les coses siguin raonables. L’estat té la obligació de regular i ordenar un mercat energètic que ha de ser absolutament transparent. Si els costos energètics pugen, els hem de pagar els consumidors. Però el què no podem pagar són les festes d’ uns quants!
Que és faci la llum!
