De tant en tant torna la llegenda urbana de què existeix un sector catalanista al PSC. És com allò dels cocodrils a les clavegueres o de l’explosió d’una pròtesi en ple vol a una coneguda presentadora madrilenya. El rumor arriba a escampar-se tant que sembla que hagi existit.
Per exemple, darrerament el conseller Castells va semblar enfadar-se amb els seus col•legues socialistes enllà de l´Ebre. Es veu que aquest va ser un gest gairebé de ruptura amb el PSOE. “Ara, sí”, deien els propagadors de la llegenda urbana, “ara sí que plantarem cara al PSOE”.
Ni un cap de setmana ha durat la contundència del sector catalanista del PSC. Ja han sortit el president Montilla i el senyor Iceta a deixar clares les coses: aquí mana el PSOE i punt.
A mi, personalment, més que una llegenda, el que el sector catalanista del PSC em suggereix és una pastilla efervescent. Aparentment existeix, és una cosa tangible, però al posar-la en un vas d’aigua, en un miserable vaset d’aigua, es va esmicolant a poc a poc, enmig de les bombolles, fins a quedar absolutament diluïda en el líquid.
El sector catalanista del PSC és una pastilla redoxon que enlloc de gust de taronja té gust amarg, amb un deix final francament agre. El sector catalanista del PSC encara no ha estat capaç, en més de 33 anys de Parlament espanyol, de votar una sola vegada en contra del PSOE. El sector catalanista del PSC s’ha empassat Loapes i repassades de ribot estatutàries dels seus companys de partit socialista com els senyors Guerra i Bono, sense gosar obrir la boca. El sector catalanista del PSC – perquè es veu que n’hi ha un altre, de sector, que no és catalanista, valga´ns Déu- no ha mogut mai ni un dit per a l’autodeterminació del seu país. És molt cansat, però si volen seguim.
I jo pregunto: algú s’imagina, en canvi, què faria un Rafael Campalans, un Serra i Moret o un Josep Pallach davant d’una Loapa, de l’enèsim engany de Zapatero, de les consultes per a l’autodeterminació? Quina tristesa els pobres socialistes catalans d’ara!
Per això, sincerament, suggeriria que, amb tota discreció, anéssim traient això del “sector catalanista” dels titulars, ens prenguem tots plegats la pastilla efervescent al vespre, i limitem-nos a mirar que els cocodrils no surtin de les clavegueres.
