I s’ha imposat després de 8 mesos de desavinences personals, d’incompliments de pactes i de ridículs de tota classe davant un electorat cansat de tanta impotència. L’enteniment que reclamava més d’una llista per maximitzar el vot ha acabat amb la ceguesa d’uns quants que idolatraven la unitat com a mantra guanyador per sobre de la complexitat d’un país com el nostre. Així doncs, l’electorat català podrà optar per diferents sensibilitats independentistes possibilitant que cap vot a favor de la llibertat nacional es pugui quedar a casa. Dues llistes unitàries sempre seran millor que una per fer front a tot el ventall unionista. I ara, el que es tracta és de fer política i explicar com farem la independència, ja no tenim més temps per perdre.
El pacte signat ahir també té altres consideracions a tenir en compte. Potser el que crida més l’atenció és l’automutilació que ERC s’ha fet com a partit, regalant l’espai de l’esquerra catalana a la CUP, almenys durant aquesta propera legislatura. L’argument de preservar un gran espai de la socialdemocràcia ha quedat polvoritzat per conservar una unitat civil que no se sap ben bé què representa ideològicament. Segurament que tots algun dia lamentarem haver regalat l’esquerranositat a la CUP engrandint gratuïtament un partit d’esquerra antisistema que diu barbaritats com la de l’abolició de la propietat privada. Un autèntic desastre pels que estimem la llibertat. Ja se sap però, que ara per ara els nens macos de la CUP són intocables que poden fer i desfer tot el què els hi plagui sense que els caigui a sobre la maledicció del tietisme independentista. Coses del Procés…
Un altre fet important a valorar que es desprèn d’aquest pacte, és la condició que els republicans han inclòs per acceptar aquesta llista unitària. Es tracta de blindar la independència perquè no quedi cap dubte a l’hora fer-la. Empènyer una vegada més els convergents cap a la ruptura amb garanties de no retorn és el paper impagable que ERC ha portat fent des de fa molt temps. I això és, sense dubte, un fet positiu a celebrar. Per tot plegat, el desenllaç de tot aquest sainet ha estat una ERC generosa i absolutament esgotada de tanta pressió de l’independentisme autocomplaent, que ha decidit no entrar de nou en una guerra civil que de ben segur hauria estat letal pel partit i pel mateix procés. Entre el xantatge pèrfid del president Mas de no convocar el 27S i la posició inamovible de les CUP, ERC ha optat per mirar endavant amb il·lusió i que passi el que Déu vulgui.
Es podria considerar doncs que tota aquesta disputa ha acabat en taules, ni el president Mas ha pogut encapçalar una sola llista unitària, ni Junqueras podrà representar l’espai de la socialdemocràcia catalana maximitzant encara més el vot d’aquesta franja. I és que potser, això només podia acabar d’aquesta manera. Qui sap. Ara cal deixar-s’hi la pell i guanyar com sigui, ja no valdran més excuses ni rabietes de pati d’escola d’un cantó ni de l’altre. ERC i CDC tenen una oportunitat d’or per demostrar que són bons gestors, que són valents, que tenen èpica i que portaran aquest país al cim més alt de la dignitat. Això no és poca cosa i el passat és passat, ara cal un somriure i sortir al terreny de joc amb intel.ligència i mentalitat guanyadora. Només tenim dues opcions: Guanyar o decadència.
Benèfica: Servidor no cal que us digui que votarà aquesta llista amb entusiasme perquè és l’única manera de guanyar amb seguretat, sense haver d’esperar condicions i dèries d’altri. La revolució comença si aquesta llista obté almenys 70 diputats. Fiqueu-vos-ho al cap.
