El Sr. Rajoy és una persona excel·lent. No és que no ens vulgui deixar votar, és que no pot. No pot perquè la sobirania pertany al poble espanyol i ell sobre això no hi pot fer res. Commovedor.
Sí, seria commovedor si no fos que el Sr. Rajoy ens oculta aspectes importants. En primer lloc, el titular de la sobirania pot ser el poble espanyol, però els poders que aquesta sobirania li confereix els exerceix a través dels seus representants públics. Si no fos així, els Sr. Rajoy ja se’n podria tornar a casa, perquè no tindria ni legitimitat ni potestat per donar una sola ordre. Tampoc no la tindrien ni el legislatiu ni el poder judicial. Sr. Rajoy, en la pràctica la sobirania popular es redueix a una cosa tan senzilla com el fet que si als ciutadans no els agrada com ho fa, l’enviaran de pet cap a casa, això sí, després de tustar-li l’espatlla en agraïment pels serveis prestats i amb una jubilació força generosa. I si fóssim del tot realistes, descobriríem que a Espanya la sobirania popular no serveix ni per a això.
D’altra banda, l’estat espanyol ja ha dut a terme cessions de sobirania força importants, com ara introduir en la Constitució una limitació al possible endeutament de l’estat per exigència de la UE o, siguem clars, de les exigències d’algun dels països que realment tallen el bacallà. I aquestes reformes, amb independència de si convenien o no, que aquest no és el lloc on discutir-ho, s’han fet sense haver consultat per a res al poble, titular de la sobirania. De fet, les cessions de sobirania més importants que ha efectuat l’estat espanyol han estat el seu ingrés en la UE, la integració en l’espai de moneda comuna i la integració en l’espai Schengen. I en cap d’aquestes circumstàncies es va consultar el poble sobirà.
Al pobre Sr. Rajoy me’l volen fer negociar coses que la Constitució prohibeix, com ara la celebració d’una consulta popular per saber què en pensem, els catalans, de tot plegat. Han de comprendre que el Sr. Rajoy va estar anys molt enfeinat estudiant les oposicions per a ser registrador de la propietat, i que quan hom pretén memoritzar un temari tan voluminós com el que cal aprendre per treure’s aquestes oposicions, és completament normal que se n’oblidi l’endemà mateix de superar els exàmens. Segurament el Sr. Rajoy va començar per la Constitució i per tant és el primer que se li ha oblidat. Se li ha oblidat que el seu art. 9.2 estableix que “correspon als poders públics […] facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. Això potser es podria aconseguir amb una consulta. Vinga, Sr. Rajoy, faci una mica de memòria, què diu l’article 92.1 de la CE… Se la sabia però no se’n recorda? Doncs, va, ja li ho dic jo: “Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans.
A veure, Sr. Rajoy, en els últims quatre anys s’han viscut a Catalunya mobilitzacions populars mai no vistes ni aquí, ni a la resta d’Espanya, ni probablement en cap estat de la UE. Totes les enquestes que es fan, fins i tot les que estan tan recuinades que ja fan pudor de socarrim, indiquen que hi ha una part majoritària de la societat catalana que ja n’ha tingut prou, i que fins i tot els partidaris de seguir fent el ninot volen votar (entre els uns i els altres, són un 80% de la població els que volen votar). A vostè no li agradaria saber què en pensen, els catalans, de tot plegat. Encara li diré més: no li sembla del tot necessari? No? Doncs apa, vostè vagi fent soroll de boixets i poques puntes.
Oi tant, oi tant! És clar, Sr. Rajoy, com que el titular de la sobirania és tot el poble espanyol, caldria consultar-los a tots, no únicament als catalans. I per què no ho fa, doncs. Alguna cosa li ho impedeix? Ah, ja ho entenc, si votés tot Espanya igualment es coneixeria la voluntat dels catalans, que fet i fet és l’única que importa des del punt de vista del dret internacional. A més encara podria resultar que no hi ha tants partidaris de seguir tenint Catalunya sota el seu jou, perquè sí, els surten els llibres de text de franc i poden anar en AVE a Madrid, però en realitat l’AVE és massa car, i com que no els conviden a la llotja del Bernabéu, resulta que tampoc no hi surten guanyant gaire. I encara descobriríem que molts, si poguessin, també voldrien tocar pirandó.
És comprensible, Sr. Rajoy. Vostè vagi fent la viu-viu. Miri de no atabalar-se, i si molt li cal, vagi-se’n un mes de vacances amb el seu amic Margallo a la República Dominicana, com acostumaven a fer en un altre temps. I de pas convenci els dominicans que mai no haurien d’haver marxat d’Espanya, que tornin, que tindran els llibres de text de franc i els faran un AVE que els dugui de la porta de casa seva al Bernabéu.
