Benvolguts,

Malauradament, hem rebut una comunicació del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg declarant inadmissible la demanda que, contra la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, havíem presentat ara farà gairebé un any, el passat dia 14 de gener de 2011.

En una resolució en castellà –tot i que la nostra demanda era en català- i sense entrar en cap moment en el fons de l’assumpte, el tribunal, representat pel jutge L. A. Sicilianos, de nacionalitat grega- considera que el procediment contenciós “no se refería a un litigio sobre los derechos y obligaciones de carácter civil de los demandantes ni al fundamento de una acusación en materia penal contra ellos en virtud del artículo 6 del Convenio”. Com és sabut, aquestes decisions del Tribunal són definitives i no poden ser objectes de recurs.

Coneixíem que aquest era l’escull principal a superar, la relativa a la nostra “legtimació”, al caràcter civil dels drets objectes de litigi, però, d’acord amb les tesis del professor de Dret de la Universitat de La Sorbona i president de l’Assocació Francesa de Dret Constitucional, Monsieur Bertrand Mathieu, que va assessorar-nos en tot moment, crèiem haver plantejat el recurs de manera que pensàvem que el podíem salvar. No ha estat així.

Lamentem aquesta decisió, i ens refermem en la tesi central de la nostra demanda: que durant la tramitació del recurs del Partit Popular al Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut es va vulnerar reiteradament el nostre dret a un judici equitatiu com a ciutadans europeus que som, degut a que el Tribunal Constitucional va polititzar-se, que van haver-hi desenes de filtracions, recusacions interessades, caducitat dels càrrecs prorrogats sense cap justificació legal, allargament del termini raonable per decidir, etc. Un tristíssim espectacle que la mateixa presidenta sortint del TC va reconèixer al manifestar que tot el procés de l’Estatut havia estat “embarrado”.

Ens han inadmès la demanda, i, tanmateix, ho tornaríem a intentar. Perquè seguim pensant que sempre que hi hagi una mínima possibilitat cal enfrontar-se amb el regne d’Espanya fins el final, sense treva i sense vacil·lar. Sempre valdrà la pena, com a mínim, deixar testimoni de les innumerables infraccions i vexacions jurídiques comeses pels que vindran: que sàpiguen i que recordin.

Només ens queda agrair el suport de tanta gent, que ens han fet sentir acompanyats durant tota aquesta llarguíssima espera. I reconèixer, amb tristesa, que ens sap molt de greu no haver pogut tirar endavant.

No ens aturarem. El camí per la llibertat de Catalunya continua.

Jordi Cortada, advocat

Quim Torra, llicenciat en dret i editor